Resultats de la cerca

El 1974 començà a dibuixar còmics per encàrrec Signà la seva primera historieta l’any 1983 a la revistta Rambla , fins el 1985 En aquesta publicació publicà la sèrie Gari Folch , que aparegué en forma d’àlbum l’any 2008 Destaca també la versió al còmic de Capitán Alatriste , a partir de les novelles de José Pérez Reverte 2005 També és autor de Limpieza de sangre 2008 i de  11-M La novela gráfica 2009, amb guió de José Gálvez i Antoni Guiral Amb Gálvez i el dibuixant Alfons López compartí l’any 2011 el Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de còmics

Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La diuresis y los…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses sardanes Roses…

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes…

Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes 1965 La seva…

Germà de Conrad, fou deixeble de JM Soler i escolà a Montserrat 1913-14 Amplià els seus estudis per correspondència amb el compositor francès MJ Canteloube, segons la línea de la Schola Cantorum de París, mentre era intèrpret de trom peta a La Principal de la Bisbal 1923-40 Posteriorment, establert a l’estranger 1947-61, continuà la seva tasca com a compositor La seva obra ha tingut ressò principalment en l’àmbit de la música de cobla, si bé el seu estil, adaptat als gèneres per als quals compongué, oscillà entre diversos llenguatges Així, en les sardanes més populars, com A saltar , El…

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però l’any següent…

Fou trobada el 1903, i es compon de 3 553 versos assonants, bé que hom considera que des del vers 1 980 pertany a una altra cançó de gesta, la Chanson de Rainoart Narra les lluites contra els sarraïns a l' Archamp , una suposada regió costanera entre Barcelona i Girona, i es destaca, sobretot, pel realisme en les descripcions guerreres i per la bellesa i el sentit tràgic d’algunes situacions

Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w compareix només en…

Té els seus orígens en diversos grups sorgits a partir del moviment del fets de Maig , entre els quals els Groupes d’Action Révolutionnaire Internationaliste GARI, creats el 1974, que collaboraren amb el Movimiento Ibérico de Liberación Autoqualificada de “comunista llibertària”, Action Directe fou fundada el 1977, i el 1979 s’organitzà en “guerrilla urbana” Adduint la lluita antiimperialista, els seus militants cometeren una cinquantena d’atemptats terroristes en empreses, organitzacions patronals, establiments comercials, seus governamentals i de l’exèrcit, delegacions del…