Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Els pobles i les nacions
La diversitat de pobles i nacions del planeta és d’una gran extensió, difícilment representable en un sol mapa amb tota la seva complexitat Parlem de pobles i nacions perquè, si bé el concepte de nació és fàcilment aplicable a unes determinades comunitats, especialment a Europa, amb unes característiques específiques, aquest mateix concepte esdevé inaplicable per a explicar altres realitats de pobles amb trets identitaris ben evidents, però entesos sota uns altres paràmetres Aquest mapa de pobles i nacions no pretén, doncs, equiparar realitats tan diverses, sinó simplement fer una aproximació…
Les actituds catalanes davant la guerra de Cuba
Insurrecte de la guerra de Cuba, sd BNM Si davant la denominada guerra del Marroc del 1859-60, tota la població catalana es manifestà públicament a favor de la lluita, la darrera guerra colonial, la generada per la revolta de Cuba, provocà reaccions contraposades, no només enfrontant les diferents ideologies, sinó produint també, cosa que resulta més simptomàtica, una divisió de parers a l’interior d’algunes de les grans famílies polítiques, sobretot entre els republicans i els catalanistes, amb alguna excepció carlina el carlí Josep de Miró i Argenter fou general d’estat major d’Antonio…
La política exterior de Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós, Aureum Opus , segle XIV BMA / GC El tarannà bellicós de Pere III, el Cerimoniós, i unes circumstàncies socials i econòmiques molt adverses, ja que foren els anys més crítics de la baixa edat mitjana, expliquen la conflictivitat gairebé permanent del seu regnat Les guerres l’obligaren a exercir una forta pressió fiscal que produí malestar i rebellions entre els seus súbdits, i una creixent dependència de les corts, que s’enrobustiren aleshores com a òrgan de control de la monarquia En la Crònica , alludeix al seu propi regnat com un temps de “guerres e tribulacions” i,…
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…
, ,
Publi Virgili Maró

Bust que probablement representa Publi Virgili Maró (Museo Gregoriano Profano, Roma)
Egisto Sani (CC BY-NC-SA 2.0)
Literatura
Música
Poeta romà.
Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…
,
Joana Massissa, companya de Serrallonga
Historia de la vida y hechos de DJuan de Serrallonga , Barcelona, segle XIX AHC / RM Els dramaturgs castellans del Siglo de Oro cultivaren assíduament el gènere de la serrana o dona bandolera Aquestes serranas encarnaven un tipus prou peculiar de bandolerisme, és a dir, el que es dedicava a la depredació d’homes El desencadenant d’una conducta tan antisocial era sempre el mateix es tractava, en general, de dones enganyades o ultratjades per un galant falsari, i que, per despit, i fins i tot nimfomania declarada en alguns casos, no dubtaven de posar-se a l’aguait per camins i fondalades, a fi…
Santa Maria de la Quar
Art romànic
Situació El santuari de Santa Maria de la Quar es troba emplaçat a la punta d’un cingle, a 1 069 m d’altitud, al costat nord-oriental del terme, encimbellat damunt una gran mola rocosa, en una esplanada delimitada per un cingle que és tallat verticalment i deixa una altura de més de 100 m damunt el coll de Jovell Des d’aquí l’indret es converteix en un excellent mirador que domina tota la vall de Merlès, la comarca del Berguedà i el Pirineu No n’indiquem el camí puix que del santuari no en resta cap vestigi romànic i la imatge romànica que n’ha pervingut es conserva actualment a l’església de…
La predicació: Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer, JReixac, segle XV MCDV / GC En el concili IV del Laterà 1215 la jerarquia assumí la iniciativa de la predicació, que s’havia intensificat a partir del segle XI en el context de la reforma gregoriana i que presentava casos de predicadors lliures, fins i tot laics, com Valdo i altres, que donaren peu a moviments que es van anar marginalitzant de grat o per força, com els càtars La prescripció conciliar ordenava que els bisbes cuidessin la predicació, feta per ells mateixos o per altri A partir d’aquest moment i de la fundació dels mendicants —dominics, el nom dels quals és…
L’excepcionalitat permanent: Catalunya, 1835-1858
L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les…
Castell de la Guàrdia (les Llosses)
Art romànic
Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu fill Guifré No…