Resultats de la cerca

Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i el seu germà…

El coneixement gràfic d’aquest castell el tenim gràcies a un dibuix de Langlois publicat a “La Veu del Diumenge”, suplement de “La Veu de Catalunya”, el 12 d’agost de 1934, ja que actualment és difícil de- tectar-ne l’estructura dins la barreja d’edificis que s’apleguen a l’entorn de l’església de Sant Pere de Castellar, amb llurs modificacions posteriors Documentalment, el castell de Castellar apareix esmentat el 23 de març de 1091, quan el comte d’Urgell Udalard i el seu fill Pere donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona un alou que termenejava amb “ Kastellari castro ”, i l’any 1154…

Domina el poble de Josa de Cadí Tuixén, Alt Urgell

L’existència d’una fortificació a Montargull, caseria situada en un coster prop de Sorribes, és documentada des del començament del segle XIV L’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí el cavaller Berenguer de Torrents procurador especial per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, el castell de Montargull Ot era el tutor del seu nebot Pere Galceran de Pinós, i en el seu nom, l’any 1318 va prestar homenatge al rei per les baronies de Josa i Lavansa Montargull va romandre a mans dels Pinós…

Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i Orsera Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals

Al capdamunt hi ha el coll de la canal Baridana 2485 m alt, que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana A llevant del coll hi ha el puig de la canal Baridana , punt culminant del Cadí 2647 m

Detingut el 1244, després de la rendició de Montsegur, en els interrogatoris a què el sotmeté l’inquisidor català Ferrer, acabà traint nombrosos adeptes del catarisme a Occitània i per tot el Principat Entre d’altres, les seves declaracions serviren per a incriminar Arnau de Castellbò i Ramon de Josa

El nucli de Saranyana, avui abandonat, és situat als vessants orientals de la serra d’Oliana El castell i el lloc de Saranyana s’esmenten l’any 1025 en una donació que el monjo Galindo va fer al monestir de Tresponts Aquesta donació consistia en un alou que tenia al terme dels castells de la Salsa i de Saranyana Un altre document de l’any 1029 recull que el Guadello de Saragnana és a la part meridional de Yappendicio de Sant Just, de Validan En el fogatjament del 1381 Assarunya consta com a possessió dels Josa

El lloc i castell d’Ogern apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern El lloc d’Ogern i la Salsa formaven la baronia d’Ogern, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, i l’any 1831 era dels Teixidor Devia trobar-se al petit nucli d’Ogern, que conserva moltes cases antigues, algunes de les quals velles torres, bé que no se’n coneix l’àmbit ni el seti exacte

Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l…