Resultats de la cerca

Fou deixeble d’A Schönberg durant un any a Berlín, ciutat on conegué N Skalkottas Aquesta trobada fou decisiva per a l’evolució compositiva de Perpessas El 1934 es traslladà a Grècia, on començà a guanyar fama, i el 1948 viatjà a Nova York Home exigent i meticulós, revisava constantment les seves obres, fet que, molt sovint, retardava llur publicació Es conserven molt poques composicions seves, en les quals és observable una gran influència d’autors com G Mahler, R Strauss i els impressionistes francesos Fou un dels primers compositors grecs que abandonaren el corrent nacionalista

Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intellectual Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novella La mort a Venècia 1913 Una de les seves novelles principals, Doktor Faustus 1947, té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix característiques de diversos intellectuals i…

De la seva primera novella, Kind tussen vier vrouwen ‘Criatura entre quatre dones’, sortiren moltes obres posteriors, com el cicle d' Anton Wachter 1939-60, assaigs, com ara De toekomst der religie ‘El futur de la religió’, 1947, i nombrosos reculls poètics Altres obres seves són Bericht uit het hiernamaals ‘Notícia del més enllà’, 1964, Het schandaal der blauwbaarden ‘L’escàndol de les barbes blaves’, 1968, Het schuldprobleem bij Dostojewski ‘El problema de la culpabilitat en Dostojevskij’, 1945 i Gustav Mahler Over de structuur van zijn symfonisch oeuvre ‘GMahler Sobre l’…

Començà la seva carrera de la mà de sir Simon Rattle, que el contractà com a assistent seu a l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham 1993-94 després que el mateix Harding li enviés una gravació on se'l veia dirigir el Pierrot Lunaire de Schönberg Claudio Abbado confià també en ell i el contractà com a assistent amb la Filharmònica de Berlín 1995-96 Des de llavors la seva carrera ha estat vertiginosa És principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres i director musical de la Mahler Chamber Orchestra 2003 i de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca 2007

Estudià filosofia i filologia 1805-11 i, a partir del 1817, llengües orientals A banda de la seva important activitat com a traductor a l’alemany de clàssics àrabs i perses, cal destacar també la seva obra poètica, excepcionalment voluminosa, que juntament amb la de JW Goethe i H Heine fou la més musicada del segle XIX Entre els compositors que posaren música a la seva obra cal esmentar Robert i Clara Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms i Gustav Mahler, aquest darrer autor del Kindertotenlieder 'Cançons dels infants morts', 1905, famós cicle de cinc cançons extretes d’una…

Estudià composició i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia, on fou deixeble d’E Pabst i Ph Jarnach A vint-i-dos anys debutà com a director amb l’orquestra de l’Òpera de Colònia Director musical a Krefeld Rin del Nord-Westfàlia el 1946, el 1950 assumí la direcció musical de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica de Wiesbaden, on s’estigué fins el 1953 Entre el 1956 i el 1964 dirigí la Simfònica de Bochum, i el 1962 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, càrrec que detingué fins el 1968 El 1966 substituí  Zubin Mehta  al capdavant de l’Orquestra Simfònica…

Deixeble, collaborador i amic d’Arnold Schönberg Entroncat amb la tradició clàssica vienesa, hi incorporà una sensibilitat postromàntica Pel seu instint dramàtic, ha esdevingut un dels representants de l’expressionisme musical Artista complex, les seves obres són el fruit d’una elaboració mental refinada i d’un ofici perfecte De la primera època 1907-15, la Sonata per a piano, opus 1 1908, és l’única obra escrita per a aquest instrument té ressonàncies de Wagner i de Mahler i, juntament amb els Lieder, opus 2 , és la seva única obra tonal el Quartet per a cordes, opus 3 1910,…

Estudià al Conservatori de Colònia amb E Humperdinck i F Wüllner El 1891 començà a actuar com a violinista, però quatre anys més tard entrà en l’Orquestra de Chicago com a director assistent El 1905, arran de la mort del director de la formació, T Thomas, Wüllner esdevingué titular de l’Orquestra de Chicago, que passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas l’any següent i Simfònica de Chicago a partir del 1912 Stock en fou el director principal fins a la mort La seva tasca al capdavant d’aquesta formació es destacà per la presentació a Amèrica d’obres de C Debussy, M Ravel, G Mahler…

Vida Fill de pare catòlic convertit al judaisme, una de les seves primeres influències musicals fou la de la sinagoga Estudià al Conservatori de Viena amb Anton Door piano i Robert Fuchs composició Les seves primeres obres -cançons i peces pianístiques i de cambra- foren elogiades per J Brahms L’any 1895 conegué A Schönberg, del qual esdevingué amic íntim i a qui orientà en el seu aprenentatge autodidàctic de la teoria i la composició -més endavant, el 1901, esdevingueren cunyats arran del casament de Schönberg amb Mathilde Zemlinsky, germana del compositor- Al principi del segle XX la…

Estudià piano amb Karl Bärmann i composició amb Joseph Rheinberger a la Königlichen Musikschule de Munic En acabar la seva formació esdevingué professor de piano i harmonia d’aquest centre, on el 1903 succeí a Rheinberger en la càtedra de composició Entre els seus alumnes més destacats hi hagué Ernest Bloch Les obres de Thuille -bàsicament òperes, peces simfòni ques i de cambra-, de llenguatge conserva dor en comparació amb el de contemporanis seus com G Mahler o R Strauss, no han quedat en el repertori malgrat la seva excellent factura Assolí un gran prestigi com a teòric en el…