Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Francesc de Paula Bedós i Arnal

Francesc de Paula Bedós i Arnal
Literatura catalana
Medicina
Metge i escriptor.
Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars 1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que…
,
La indústria naviliera
Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El…
barateria
Transports
Dret marítim
Acte il·lícit, comès pel capità d’un vaixell, el qual genera una responsabilitat que pot recaure sobre els naviliers.
Enclou, genèricament, els danys causats al vaixell i a la càrrega per imperícia o oblit del capità, els robatoris i les faltes de la tripulació, el fet de prendre una ruta equivocada o d’un canvi de rumb equivocat, el no-compliment del Reglament internacional per a prevenir els abordatges en la mar , i d’altres lleis sobre duanes, policia, sanitat o navegació En el Llibre del Consolat de Mar apareixen els mots barater i baratador aplicats tant al capità com al mestre d’aixa, en el sentit d’"aquell qui fa tractes fraudulents” Les ordinacions generals de Bilbao 1554 la defineixen com tota mena…
Jordi Antoni Magí Ferragut i Mesquida

Jordi Ferragut en un retrat realitzat per William Swain
Naval History and Heritage Command/National Portrait Gallery
Militar
Militar i mariner.
Entrà a la marina, on es graduà Participà en la guerra entre Rússia i Turquia, al costat de l’exèrcit rus El 1773 anà a Amèrica com a mariner mercant, i ja el 1775 era capità d’un petit vaixell que feia viatges de l’Havana a Veracruz Participà en la guerra d’independència dels EUA nomenat primer tinent de la marina a Carolina del Sud, intervingué en moltes accions navals, entre les quals cal esmentar, com a comandant d’una galera, la defensa de Savannah Presoner dels anglesos el 1780, fou bescanviat i ingressà a l’exèrcit de terra, a l’estat major del general Francis Marion…
marina
Transports
Conjunt de vaixells pertanyents a un país.
Tot i que aquest terme resta molt imprecís, hom no pot parlar pròpiament de marina si no hi ha una certa ordenació lleis, ports, organització, bases, etc i un nombre mínim de vaixells amb una capacitat mínima En termes generals, hom pot distingir dues classes de marina la marina de guerra i la marina mercant, però actualment existeixen altres especialitats marineres, com la marina de pesca, l’esportiva i la científica La marina ha anat tradicionalment lligada amb el comerç, sobre el qual ha influït decisivament i del qual ha rebut els impulsos principals De fet, ja a l’edat…
Jean-Baptiste Colbert
Història
Estadista francès, ministre de Lluís XIV.
Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal 1651, el recomanà, en morir, a Lluís XIV Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda 1661 i esdevingué poc temps després controlador general 1665, secretari d’estat de la casa del rei 1668 i de la marina 1669 En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i fou l’…
agregat | agregada
Transports
Oficial de marina mercant en període de pràctiques per a obtenir el títol de pilot.
Manuel Giró Minguella
Automobilisme
Economia
Empresari i pilot de llanxes motores, automòbils i motocicletes.
Format com a pilot de marina mercant, el 1931 començà a treballar a OSSA, empresa familiar especialitzada en maquinària cinematogràfica El 1932 construí els primers motors de llanxes fora borda dissenyats per Ricard Soriano S’afeccionà a les curses de motonàutica i fou el soci número 2 del Club Nàutic de Barcelona L’any 1934 fou finalista del Campionat del Món de motonàutica als EUA i guanyà el Gran Premi de França El 1935 fou segon al Campionat d’Europa Durant aquells anys implicà la seva família en la compra i venda de motocicletes Després de la Guerra Civil Espanyola refundà el taller El…
Escola de Nàutica de Barcelona
Escola creada a Barcelona el 1769 per la Junta de Comerç, acceptant l’oferiment de Sinibald Mas i Gas per dirigir una escola de pilotatge.
Inicialment installada a la Barceloneta, passà a la Llotja 1774 fins a la dissolució de la junta 1847 En aquest primer període, l’escola, gratuïta, tingué una gran vitalitat i en sortiren homes com Agustí Canelles Després del 1847 fou agregada successivament a l’institut d’ensenyament mitjà i a l’Escola Industrial Barcelonesa la seva categoria decaigué, fins a la seva dissolució per part del govern l’any 1868 La diputació se’n feu càrrec 1870 i, amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica, s’installà novament a la Llotja fins el 1918, que passà a un pis dels Porxos d’En Xifré, al pla de Palau L…
Francesc Lacambra i Terradelles
Industrial.
Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859…