Resultats de la cerca

Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia

Féu costat a l’acció missionera de Ciril i Metodi en el món eslau, alhora que procurà d’assegurar la incorporació dels búlgars al patriarcat romà, que defensà contra les pretensions autonomistes dels arquebisbes de Ravenna i de Reims Intervingué en la controvèrsia del patriarcat de Constantinoble qüestió de Foci i Ignasi, la qual portà a la ruptura de la comunió S'enfrontà a Lotari II, que exigia, sense motiu, el divorci de Teuberga La seva festa se celebra el 13 de novembre

Fundà a Palma, juntament amb el lullista Bartomeu Caldentei , la primera impremta de l’illa, traslladada durant algun temps a Miramar Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum , de Jean Gerson 1485, a expenses de Caldentei, la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist , de Francesc Prats 1487, i un Breviarium majoricense 1488, del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí

Deixeble predilecte de Joan de Joanes Féu nombroses obres per tot el País Valencià Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba 1575, on ingressà com a religiós Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna Museu de València, fou un artista menor que, tanmateix, omplí dignament el buit entre el seu mestre, que ell seguí fidelment, i l’etapa del apogeu realista del s XVII

De jove s’establí a València, on fou tenor de la catedral 1597-98 En 1598-1600 fou mestre de capella de la catedral de Sogorb És autor de motets i de villancicos , així com d’una Passio in dominica palmarum i d’una Passio segons sant Mateu i sant Joan Deixà també In die Veneris , a quatre veus El 1600 tornà a la catedral de València, on fou organista

Ordenat de sacerdot el 1635, exercí el seu ministeri a Carpentràs i, posteriorment, a Avinyó, on fou mestre de música de la catedral A partir del 1660 escriví diverses nadales un gènere popular que, vinculat a la poesia religiosa dels s XIV i XV, perdurà fins a la Revolució Francesa, publicades, en sis reculls, del 1669 al 1674, i reeditades pels felibres el 1856 En aquestes composicions Sabòli es fa campió d’una fe ingènua i sincera i palesa una bonhomia i un humor familiars que li permeten el tractament de temes sagrats amb una gran simplicitat i en un llenguatge popular, fins al punt d’…

Ingressà al convent de Mallorca 1326 i poc després anà a Barcelona, on es remarcà per la seva predicació El rei Pere III el nomenà capellà reial 1340 En el capítol provincial de Lleida 1448 fou nomenat lector de teologia i destinat a l’estudi general de Barcelona, on es llicencià i es féu mestre en teologia 1349 Dirigí la fundació definitiva del convent dels monjos de Montision El 1350 fou nomenat provincial d’orde del regne d’Aragó i inquisidor general Es remarcà en la refutació i condemna de Francesc Batlle i en l’actuació contra els begards de València El papa Innocenci IV el féu cardenal…

Treballà principalment a Barcelona Al pati de la Llotja de Barcelona es conserva com a seu un Neptú de marbre de dimensions colossals Projectà i treballà retaules amb imatges per a diverses esglésies, com la de Sant Vicenç de Sarrià, Sant Pere de Terrassa i Sant Francesc de Barcelona, entre altres

Associat amb el ginebrí Pere Brun, publicà a Tortosa, el 1477, la Gramàtica de Perotti, i l’any següent, a Barcelona, els comentaris de Tomàs d’Aquino a l' Ètica i a la Política d’Aristòtil Vers el 1483 degué començar a Barcelona la impressió del Consolat de mar , que acabà Pere Posa l’any següent S'establí a València, on el 1490 imprimí la primera edició del Tirant lo Blanc Tornà a Barcelona el 1500, on treballà fins a la seva mort

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València / Barcelona, Institut…