Resultats de la cerca

La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al s XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del s XII

Aquesta fortalesa és continuada per un mas del mateix nom que conserva murs i voltes en la parta baixa que s’ha de datar entre els segles XIV i XV Aquesta domus el 1280 pertanyia als Vilagranada, que prenien aquest nom d’una altra domus del terme d’Oristà i eren els castlans menors del castell de Gurb

Pertany a la Societat de Caçadors de La Torre d’Oristà i a la Societat de Caçadors de Moià, a la qual representa en els campionats de caça menor amb gos, caça pràctica i Sant Hubert En aquesta darrera modalitat es proclamà campiona de Catalunya 2009 i guanyà el Campionat territorial de Barcelona 2010, 2011 2012 i la Copa Espanya 2009

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà quedà en el castell d’Olost Fou sempre una capella dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1038 L’edifici actual correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII i de l’anterior no sembla que n’hagi quedat cap vestigi

Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just passat un…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, en l’àmbit territorial de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès Des d’un principi degué ser una simple capella rural, fins que en una època incerta deixà de tenir culte El terme del castell d’Oristà es documenta a partir del 908 El lloc de Prats es troba en la documentació el 905 L’església de Sant Grau comença a aparèixer documentada a partir del 1074 Fins al segle XIII o XIV seguí atraient la pietat dels fidels dels voltants, que en els seus testaments li feien llegats piadosos No se…

La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…

Situada en l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà restà en el d’Olost Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, on consta que deixa dotze diners a l’església de Sant Andreu de Tresserres L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar dempeus fins a l’actualitat, encara que sense culte El temple actual no correspon a l’edifici documentat el segle XIII sinó a…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desmembrà quedà en el d’Olost Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1287 en el testament de Bernat de Bassil que fundà una llàntia que havia de cremar en la capella de Sant Mateu de Pela-roger, mentre feia altres deixes a les capelles dels voltants El 1687 quan el bisbe Pasqual visità la parròquia de Santa Maria d’Olost, ja constatà que l’església es trobava en ruïnes Actualment de l’edifici antic no queda cap resta visible, si bé se’n…

Situació i presentació Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i Avinyó Bages i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes al S del poble, del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma al NE, a la riera de Basí, del municipi de Prats de Lluçanès El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa El terme únicament comprèn el…