Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Albret
Família gascona l’estirp de la qual arrenca d’Amanieu I, senyor el 1050 del castell d’Albret.
A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux 1381 i els dominis de la casa d’Armanyac 1527, dot de Margarida de Valois, a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni 1470 de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran 1440-1522 Aquest fou pare de Carlota —casada 1499 amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra , rei de Navarra pel seu matrimoni 1484 amb la reina Caterina Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles VIII de França…
principat de Chalais
Història
Títol senyorial francès emprat des del s XVI pels Talleyrand-Perigord.
Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1714 El títol passà per enllaç 1890 als Galard de Brassac de Bearn, comtes de Marsan
Sarladès
Comarca occitana del Perigord (Guiena), dins l’actual departament francès de Dordonya.
Famosa en el món de la gastronomia per la producció de foie-gras, excelleix també en l’elaboració de fruits confitats, etc La capital és Sarlat, petita ciutat de gran interès turístic conserva la catedral romanicogòtica i diverses cases d’estil renaixentista s XIV-XVI Té també importants jaciments prehistòrics centrats entorn de Las Eisiás de Taiac
Bernat de Ventadorn
Literatura
Trobador occità.
Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ Hom calcula que la seva producció poètica —41 poesies— fou escrita entre els anys 1150 i 1180 Sembla que era d’ascendència humil, que s’inicià en la poesia per influència o mestratge del trobador Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual és perduda, a l’escola del qual manifesta de pertànyer Sembla també que tres grans cicles de les seves cançons amoroses van dedicats a celebrar…
Joan Montseny i Carret
Història
Literatura
Comunicació
Política
Anarquista, escriptor i publicista.
Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es feu mestre d’escola 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme i inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892 i el 1893 i, arran…
,
Brageirac
Ciutat
Ciutat del Perigord, Occitània, al departament de Dordonya, França, situada vora el riu Dordonya.
Mercat agrícola bolets, fruita, vi de Pech Armand i de Monbasalhac, és seu d’un institut d’experimentació del tabac i un nucli industrial indústria alimentària, utillatge agrícola, proveït per la hidrocentral de Teulhèras
Angulema
Ciutat
Ciutat de Guiena, Occitània, al departament francès de Charente, vora el Charente.
Ciutat ben comunicada, per ferrocarril i carretera, amb Bordeus i port fluvial vora el Charente, que faciliten la seva funció com a centre agrícola i industrial foneries, motors elèctrics, saboneries i fàbriques de paper La catedral de Sant Pere, del s XII, és un exemple típic del grup d’esglésies romàniques d’influència bizantina i amb cúpules, pròpies del sud-oest de França en aquest cas la nau és coberta amb tres cúpules, i el creuer amb una llanterna coronada d’una quarta cúpula al costat nord s’enlaira el bell campanar, també romànic, de 59 m d’alçària L’església fou…
Perigordià
Prehistòria
Indústria lítica de les primeres fases del Paleolític superior de l’Occident europeu, estudiada principalment al Perigord, d’on deriva el nom.
El terme i el concepte han estat força discutits darrerament i alguns autors prefereixen distingir-ne el Gravetià i el Châtelperronià
Solhac
Ciutat
Ciutat del Perigord, Occitània, al departament de la Dordonya, França, situada a la vora del riu Dordonya, uns 28 km al S de Briva.
Conserva una notable església romànica del s XII amb una nau allargada, que coronen tres cúpules, i absis, a l’interior dels quals s’obren tres capelles El portal és una de les realitzacions més reeixides de l’escultura romànica occitana, amb escenes del monjo Teòfil, el profeta Isaïes i un pilar decorat amb monstres i figures humanes entrellaçades
Torre de Cal Rei (Pontons)
Art romànic
Situació Masia fortificada o casa forta del veïnat de Campdàsens de Pontons ECSA - J Bolòs Casa forta situada, actualment, enmig d’un bosquet, al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, prop de les torres de Cal Xamanet i de Can Guixó Mapa 35-16419 Situació 31TCF745866 Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna Després de deixar a l’esquerra Cal Xamanet, veiem davant nostre les restes de Cal Rei JBM Història Malauradament, no disposem de notícies històriques sobre…