Resultats de la cerca

De forta personalitat, interpretà papers durs i desagradables El 1970 rebutjà l’Oscar per la seva interpretació en Patton 1969, dirigida perFJ Schaffner Altres pellícules seves són The Hanging Tree 1958, Anatomy of a Murder 1959 O Preminger, The Flim Flam Man 1960 I Kershner, The Hustler 1961 RRossen, Petulia 1967 R Lester, The Last Run 1971 R Fleischer, The Hindenburg 1975 R Wise, Islands in the Stream 1977, Taps 1981 H Becker i Gloria 1999 S Lumet

El 1901 dirigí una expedició a l’Antàrtida amb el vaixell Discovery , que arribà als 82° 17’ de latitud S El 1910, amb el vaixell Terra Nova , organitzà una expedició amb el propòsit d’atènyer per primera vegada el pol sud L’expedició hi arribà el 15 de gener de 1912, però l’explorador noruec RAmundsen els havia precedit al mes de desembre del 1911 Scott i els seus quatre acompanyants trobaren la mort en el camí de retorn Escriví The Voyage of the Discovery 1905

Seguint l’exemple de l’activista i escriptor afroamericà Langston Hughes, ingressà a la Universitat de Lincoln Nova York, on conegué el compositor i instrumentista Brian Jackson, el qual esdevindria un estret collaborador seu Interrompé els estudis per escriure la novella The Vulture 1968, però posteriorment reprengué els estudis a la Johns Hopkins University, on es graduà el 1972 en escriptura creativa Als anys setanta començà a enregistrar àlbums de cançons seves, en els quals combinava el cant i la recitació amb un fons musical de blues i jazz , de contingut satíric i reivindicatiu Tot i…

Cursà estudis de música al New England Conservatory de Boston, on el 1952 conegué Martin Luther King, aleshores estudiant de teologia a la universitat d’aquesta ciutat, amb el qual es casà l’any següent Collaborà amb el seu marit en la lluita no violenta contra la segregació racial boicot als autobusos de Montgomery, 1955 lluita per la llei de drets civils, 1964, etc Després del seu assassinat 1968 prengué, no sense tensions, el relleu del moviment que ell encapçalava, tot abandonant el Southern Christian Leadership Conference, que es trobava sumit en una crisi arran de la desaparició del seu…

A dotze anys, estudià amb E Humperdinck El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano El 1900 estrenà la Simfonia número 1 , i el 1903, la Simfonia número 2 Entre els seus alumnes tingué E Rubbra El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví També compongué òperes The Alchemist 1917 i Maureen O’Mara 1946 A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades A més del catàleg compositiu, té…

Fou professor a Londres, Liverpool i Oxford Especialitzat des de molt jove en la fisiologia del sistema nerviós, aconseguí de formular una síntesi coherent i aclaridora amb les seves concepcions del “common path”, “integrative action”, etc La seva gran obra The Integrative Action of the Nervous System 1906 encara té vigència Fou també historiador de la ciència The Endeavour of John Fernel , 1946 i assagista Man and His Nature, 1946 Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1932

Treballà als laboratoris de la General Motors, on investigà les propietats de les substàncies termomagnètiques El 1967 donà a conèixer l’efecte que duu el seu nom sobre el moment de torsió que experimenta un cilindre suspès en un gas paramagnètic a baixa pressió i sotmès a l’acció d’un camp magnètic

Adscrit a l’historicisme gòtic, intervingué en la restauració i la construcció d’esglésies, com ara la Martyrs’ Chapel, a Oxford, i edificis civils, com l’ajuntament i el palau del senat d’Hamburg, i l’estació, on —amb WNBarlow— creà l’estructura metàllica de llum més gran fins aleshores Féu també la presó de Reading 1842-44 i el monument al príncep Albert al Hyde Park de Londres El 1850 escriví un tractat sobre la fidelitat en la restauració d’esglésies antigues

Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills 1974 i 1976, de Flushing Meadows 1978 i de Wimbledon 1974 i 1982 fou dues vegades 1975 i 1977 finalista en el torneig nord-americà i tres 1975, 1977 i 1978 en el de la Gran Bretanya El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980 Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters 1978, la Challenge Cup 1976 i el títol del WCT 1977

Walter Scott, màxim exponent de la novella històrica del romanticisme, publica Ivanhoe