Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
batalla de Waterloo

Monument commemoratiu de la batalla de Waterloo: el turó del lleó
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 18 de juny de 1815, en una vasta planura prop de la ciutat de Waterloo (Brabant) entre l’exèrcit de Napoleó i les tropes aliades angloprussianes a les ordres del duc de Wellington.
Napoleó, que havia derrotat el mariscal prussià Blücher a Ligny, intentà de forçar les línies britàniques abans que aquestes rebessin els socors prussians i saxons Malgrat els esforços del militar francès Michel Ney, els britànics aconseguiren de resistir els atacs francesos fins a l’arribada de les tropes prussianes i saxones de Gebhard Leberecht Blücher, que provocaren la retirada de l’exèrcit francès La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l’imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó Moviments estratègics dels exèrcits que s'…
Josep Marvà i Màyer
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar
auxili
Dret
Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.
Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d' omissió d’auxili , castigat pel…
Josep Tormo
Cristianisme
Bisbe d’Oriola.
Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals
Bernat Peregrí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1288-1300) de l’orde dels menors.
Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní 1285 contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la collaboració dels…
Marià Anglada Lasierra
Metge i muntanyenc.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’excursionisme, l’alpinisme i l’esquí Els anys cinquanta entrà en contacte amb els primers grups de socors i de rescat de muntanya formats per socorristes voluntaris, equips que acabà liderant Durant els anys setanta impulsà els primers equips especialitzats en rescats de muntanya, constituïts primerament per membres de la Guàrdia Civil i posteriorment pels Grups d’Actuacions Especials GRAE dels Bombers de la Generalitat Com a metge, participà en les pioneres expedicions estatals a l’Aconcagua 1965 i l’Annapurna 1974 L’any…
Guerau de Rodonella
Història
Noble.
El 1379 lluità en la defensa d’Atenes contra els navarresos Fou premiat amb les propietats de Joan Conomines, que havia traït els catalans El 1380 fou enviat a Catalunya, amb el bisbe Joan Boïl, per posar el ducat d’Atenes sota la sobirania directa de Pere III de Catalunya-Aragó, si aquest aprovava els articles d’Atenes que hom ha qualificat de Carta Magna d’Atenes, cosa que aquest féu a Lleida Tornà a Grècia i el 1386 fou novament enviat a Catalunya per demanar socors per a Atenes, assetjada pels florentins arribà a Barcelona quan Joan I ja ocupava el tron, i reté homenatge al…
Filips van Artevelde
Història
Polític flamenc, fill de Jacob van Artevelde.
La tensió social i política entre els menestrals, capitanejats pels teixidors, d’una part, i els patricis urbans i el comte de Flandes, Lluís de Male, de l’altra, esclatà el 1379 en una rebellió a Gant El 1382 Filips van Artevelde fou posat al capdavant del moviment i derrotà a Beverhouts 3 maig, prop de Bruges, les forces del comte Tot Flandes, gairebé sense excepció, reconegué la seva autoritat, i la victòria dels menestrals provocà l’entusiasme de les classes populars de més enllà de les fronteres a París, a Rouen, ressonà el crit de "Vive Gant” El rei de França acudí en socors…
Jeroni Conques i Garcia
Literatura catalana
Traductor.
Vida i obra Estudià lleis, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral Entre els anys 1554 i 1562 sostingué correspondència amb Gaspar de Centelles en castellà amb expressions colloquials en català i llatí Quan aquest fou arrestat per la inquisició 1563, se li trobà la correspondència, i Conques també fou empresonat Testificaren a favor seu J Ferrús, J Lorenzo Palmireno, l’arquebisbe i el governador de València la sentència es reduí a abjuració pública i reclusió al convent del Socors durant dos anys En fou…
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus,…