Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Badajoz i els continuà amb E Arrieta al Conservatori de Madrid, centre on el 1870 obtingué el primer premi de composició Fou un flautista notable i redactà un mètode d’aquest instrument La flauta su historia, su estudio Mai, però, no aconseguí la càtedra de flauta al Conservatori de Madrid Durant divuit anys exercí com a director en diferents teatres madrilenys i compongué algunes sarsueles amb autors com M Fernández Caballero, T Bretón, J Rogel i T López Torregrossa Fou, però, quan començà a collaborar amb F Chueca que arribaren els títols que li donaren més…

Es formà al planter del Club Esportiu Sabadell i milità en el primer equip 1954-56 abans de passar al Reial Club Deportiu Espanyol 1956-64, equip que el cedí a l’Atlético Tetuán la temporada 1957-58, quan feia el servei militar Amb l’equip espanyolista disputà 141 partits de Lliga, incloent-hi una temporada a segona divisió, i marcà 9 gols Era un jugador polivalent que es desenvolupava de mig, de lateral i d’extrem La temporada 1964-65 fitxà pel Deportivo de La Coruña i a continuació retornà al Sabadell, amb el qual jugà cinc temporades a primera divisió 1965-70 En les dues etapes jugà amb el…

S’inicià com a jugador al Club de Futbol Llorenç 1930 i posteriorment jugà al Vendrell i a l’Espanyol de Tetuan 1935, durant el servei militar Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou destinat a Recuperació d’Automòbils de Catalunya i formà part de l’equip de futbol El 1940 fitxà pel Sabadell, on jugà fins la temporada 1942-43, que passà al Saragossa El 1943 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, on jugà durant set temporades, i acabà la carrera com a jugador al Vilafranca 1951 L’any 1952 debutà com a entrenador de l’Amposta, i posteriorment entrenà el Nàstic de Tarragona, on també…

Estudià filosofia i lletres a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1931 Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona En acabar la Guerra Civil Espanyola el destinaren al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’arxius i biblioteques Fou professor de geografia i història del Marroc i del món islàmic a l’Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Árabe de Tetuan Amb la independència del Marroc el 1957 passà a ser cap del servei del Dipòsit Legal a Madrid fins el 1967, any en què fou…

Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al s X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe musical arribaren a formar-se…

Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix actualment a la…

Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48…

Graduat per l’Escola Oficial de Periodisme 1943, inicià la seva carrera professional en la secció d’esports del diari “Informaciones”, on treballà fins el 1945 Posteriorment fou corresponsal de l’agència EFE a Tetuan i del diari “Informaciones” a París De 1964 a 1980 fou redactor de la revista “Triunfo”, on assumí la direcció de “Tiempo de historia” 1974-78 També collaborà en les publicacions “Sol de España”, de Màlaga, i en els setmanaris “Sábado Gráfico”, i “Hermano Lobo” i posteriorment com a crític de teatre, columnista i editorialista per al diari “El País”, fins a la seva…

La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…

Vida i obra Consagrà la seva carrera a l’estudi de la Reconquesta al País Valencià, vista des del costat musulmà, i de l’imperi almohade, continuant l’obra d’Évariste Lévi-Provençal, que s’aturava a la crisi del califat de Còrdova Feu els primers estudis a Pamplona, i el 1897 entrà a la Companyia de Jesús Després de fer el noviciat, estudià humanitats i retòrica, i després, filosofia i teologia, abans de ser enviat a estudiar àrab i hebreu a la Universitat de Sant Josep de Beirut, durant dos cursos acadèmics 1905-07 En retornar, impartí classes d’aquestes dues llengües i de llatí a la…