La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme. Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes. És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme. El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra...