Resultats de la cerca

Músic precoç, quan tenia vuit anys ja demostrà el seu talent tocant l’orgue El 1838 ingressà al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de J Knorr i CF Becker Acabats els seus estudis, obtingué, gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, una plaça d’organista a Winterthur El 1862 s’installà a Zuric, on es guanyà la vida com a director d’orquestra, organista i professor de música El 1873 es posà al capdavant de la llavors recentment fundada escola de música de Würzburg, càrrec que abandonà el 1875 Llavors visqué successivament a Leipzig, Dresden i Hamburg, ciutat on s’establí definitivament…

Fou professor a la Technische Hochschule de Dresden i després a la de Munic i també treballà a la BASF Autor de recerques fonamentals en el camp dels colorants orgànics sintètics, és conegut sobretot per la reacció que porta el seu nom

Fou professor de física a Leipzig 1834, però una llarga malaltia 1839 l’apartà de l’ensenyament i el portà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, centrat especialment en qüestions psicològiques i religioses En filosofia intentà d’elaborar un sistema metafísic de base inductiva Influït per Schelling i per les filosofies orientals, escriví Nanna oder über das Seelenleben der Pflanzen ‘Nanna o sobre la vida psíquica de les plantes’, 1848 i Zend-Avesta oder über die Dinge des Himmels und des Jenseits ‘Zend Avesta o sobre les coses del cel i del més enllà’, 1851 Per la seva obra Elemente der…

Visqué exiliat del 1938 al 1946 El seu teatre és clarament expressionista i molt influït per Strindberg, tant en la temàtica com en l’estil D’entre les seves obres cal esmentar Die rote Strasse ‘El carrer roig’, 1918, Gesellschaft der Menschenrechte ‘Societat dels drets humans’, 1926, Besetztes Gebiet ‘Zona ocupada’, 1930 També conreà la poesia i la prosa

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93

Advocat a Husum, s’exilià a Heiligenstadt Turíngia després de l’ocupació danesa de Schleswig 1853 Hi retornà el 1864, arran de la derrota de Dinamarca davant de Prússia, i ocupà el càrrec de jutge Conreà la novella curta, de temes dramàtics vorejant la tragèdia Són importants, entre d’altres, Immensee ‘El llac Immen’, 1852, Aquis submersus 1876, Carsten Curator 1877 i Der Schimmelreiter ‘L’home del cavall blanc’, 1888 La seva poesia es caracteritza per un accentuat lirisme Cal destacar-ne Gedichte ‘Poemes’, 1852

Fou catedràtic d’astronomia i geodèsia a la Universitat de Viena El 1873 fundà un observatori astronòmic privat i es dedicà principalment a l’estudi de la mecànica celeste Del 1870 al 1880, publicà un tractat sobre la determinació de l’òrbita dels asteroides i cometes i, més tard, organitzà els treballs que, després de la seva mort, constituïren un catàleg de tots els eclipsis de Sol i de Lluna des de l’any 1207 fins al 2163, conegut com a Canon der Finsternisse

Fill d’un destacat membre de la resistència, es llicencià en dret i administració per la Universitat de Varsòvia, i el 1976 es doctorà a la Universitat de Gdańsk, d’on fou professor, com també de la Universitat Cardinal Stefan Wyszyński de Varsòvia Estretament unit al seu germà bessó Jarosław Kaczyński , ambdós foren activistes anticomunistes des de la dècada de 1970 Lech, membre destacat de Solidarność , organitzà la vaga de les drassanes de Gdańsk el 1980 i fou un estret collaborador de Lech Wałęsa L’any 1989 Lech fou elegit diputat i més tard cofundà el partit Acord de Centre Fou ministre…

Catedràtic de filologia romànica a les universitats de Viena 1959-67 i Basilea 1967-81 És autor d’estudis importants de dialectologia diacrònica francesa, entre els que sobresurt la Petite grammaire de l’ancien picard 1951 També ha treballat sobre la grafia en els texts francesos medievals Französische Skriptastudien , 1967 i sobre aspectes de sintaxi i lèxic del francès i l’italià Durant el seu rectorat se celebrà a Basilea el IV Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

Aconseguí d’encapçalar la rebellió corsa contra la sobirania de Florència i es féu proclamar rei de Còrsega amb el nom de Teodor I abril del 1736 Obligat a renunciar a la corona 1738, es refugià a Londres