Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Michel Colombe
Escultura
Escultor de l’escola del Loira, germà de Jean Colombe.
Representà la introducció de l’estil renaixentista italià, que coexisteix encara amb una tradició gòtica borgonyona És l’autor de la tomba del duc Francesc II de Bretanya catedral de Nantes, 1502-07 i del relleu de Sant Jordi, per a la capella del castell de Gaillon 1508, avui al Louvre
Giovan Francesco Rustici
Escultura
Pintura
Escultor i pintor italià.
Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo
Yves Chauvin
Química
Químic francès.
Es graduà a l’Escola de Lió de Física, Química i Electrònica el 1954 i posteriorment treballà a l’Institut Francès del Petroli, del qual fou director de recerca Investigà sobre diversos processos petroquímics, dels quals destaquen el dimersol, l’alfa-butol i, sobretot, de la metàtesi de les olefines, el descobriment de la qual el féu mereixedor del premi Nobel l’any 2005 compartit amb Robert H Grubbs i Richard R Schrock Fou membre de l’Acadèmia de Ciències Francesa 1996
Odó
Cristianisme
Segon abat de Cluny (927-942).
Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la substitució de…
Teobald III de Blois
Història
Comte de Blois, Tours, Chartres (1037-~89) i de Troyes i Meaux (1063-~89), fill d’Eudes II de Blois.
Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França Perdé Tours 1037-63 i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats de Blois,…
Claudie Marcel-Dubois
Música
Etnomusicòloga francesa.
Estudià piano, etnologia, antropologia, organologia i etnomusicologia a París Treballà amb C Sachs i A Schaeffner al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home 1934-40 i el 1945 fundà i dirigí el departament d’etnomusicologia del Museu Nacional de les Arts i Tradicions Populars a París El 1961 esdevingué professora a l’École des Hautes Études de la capital francesa i rebé un doctorat honorari de la Universitat de Laval, al Quebec Es dedicà principalment a estudiar l’evolució dels instruments populars i a la classificació sistemàtica de la música folklòrica francesa de tradició oral Les…
Abraham Bosse
Disseny i arts gràfiques
Gravador i dibuixant francès.
Es perfeccionà especialment sota la influència de Jacques Callot La seva obra és interessant per la descripció i la crítica de detalls, costums, arquitectura, etc, de la societat francesa coetània Suite de gravures de mode à la manière de Callot 1629 i Traité des manières de graver en taille douce 1645
Félix Dujardin
Zoologia
Zoòleg.
Tractà diverses branques de la història natural, bé que s’especialitzà en l’estudi dels organismes unicellulars Escriví, entre altres obres, Histoire naturelle des infusoires 1840
Yves Bonnefoy
Art
Literatura francesa
Escriptor, traductor i crític i historiador de l'art i de la literatura francès.
Anà a estudiar filosofia a París on, atret pel surrealisme , es dedicà a la literatura El 1947 trencà amb el líder d'aquest moviment, André Breton , ruptura que es reflectí en els primers reculls de poemes, dels quals sobresurt Du mouvement de l’immobilité de Douve 1950, en el qual intentà connectar l'univers oníric amb la realitat quotidiana Altres fites de la seva obra poètica, que comprèn una trentena de títols són Hier régnant désert 1958, Pierre écrite 1959, Rue Traversière 1977, Récits en rêve 1987, Une autre époque de l’écriture 1993, L’encore aveugle 1997, La pluie d’été 1999, Le…
Pierre de Ronsard
Música
Poeta francès.
Ronsard fou una de les figures més destacades de l’humanisme francès Després de passar una bona part de la seva vida en ambients cortesans, es retirà per dedicar-se a l’estudi i a la literatura Fou el capdavanter de la Pléiade, moviment classicista que renovà la poesia francesa L’obra poètica de Ronsard comprèn, entre d’altres, les Odes 1550-52, d’una erudició gairebé hermètica, els sonets Les amours 1552 seguits de La continuation des amours , 1555-56 Les Folastries 1553, humorístiques, i Les amours d’Hélène 1578, a més de composicions èpiques i triomfals Tot i que les habilitats musicals de…