Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Resclosa del Molí del Vilardell (la Quar)
Art romànic
Situació Una vista de la resclosa, de construcció moderna, bé que muntada damunt l’estructura antiga J Bolòs Poc més avall del mas la Molina, a la riera de Merlès, es veuen forats d’una resclosa medieval i, així mateix, al mateix lloc, hi ha encara una resclosa feta amb bigues de fusta, construïda, segurament, el segle XIX o a l’inici d’aquest mateix segle XX Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M787 x 17,9 — y 60,7 31 TDG 179607 Restes del molí La resclosa contemporània, que desviava l’aigua cap al molí de Vilardell…
Sant Pere de Vilardell o de la Pineda (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, al lloc de Vilardell No degué passar de ser la capella de la parròquia de la Guàrdia i atendre el culte del sector oriental del terme del castell de la Guàrdia No és clar si depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell El terme del castell de la Guàrdia és documentat a partir de l’any 931, que Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien en el terme del castell de la Guàrdia…
riera de Carnalets
Riera
Curs d’aigua del Ripollès que neix a la serra de Matamala i aflueix per l’esquerra a la riera de les Llosses.
pou del glaç

Pou de glaç de la Franquesa (Moià)
© Joan Carrera Vilardell
Cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel natural extret de les glaceres.
A Catalunya, la majoria de poues de glaç es troben situades a la vora dels corrents d’aigua de les rieres i en indrets obacs al fons de les valls, ja que el glaç que s’empouava era el que s’obtenia de la congelació de l’aigua estancada a les basses construïdes al mateix costat de les poues Les poues generalment tenen forma cilíndrica i estan fetes amb parets de pedra seca i cobertes amb una cúpula semiesfèrica del mateix material solen tenir una o més obertures petites i una porta per on entraven els que hi treballaven i per on es posaven i es treien els blocs de glaç La profunditat d’…
quads

Trofeu Quadresistència de quads del 2013
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME / ALBERT VILARDELL
Motociclisme
Modalitat de motociclisme practicada amb un vehicle de quatre rodes denominat quad que consisteix a cobrir en el mínim temps possible un recorregut sobre terreny accidentat.
Originari dels Estats Units d’Amèrica, és l’evolució natural dels tricicles o trikes 1970-88, als quals s’afegí una roda més per guanyar fiabilitat i resistència S’utilitzaren inicialment en tasques agrícoles com a vehicles de càrrega o de remolc, però l’èxit comercial als EUA i al Japó facilità que s’acabés imposant com a vehicle recreatiu i de competició, caracteritzat per un potent motor, una caixa de canvis automàtica i la resistència a tot tipus de terrenys i de climes El Campionat del Món se celebra a la localitat de Pont-de-Vaux França, on el 2012 se’n disputà la XXVI edició El pilot…
Sant Esteve d’Olzinelles (Sant Celoni)
Art romànic
L’antiga parroquial de Sant Esteve agrupa al seu entorn la vila d’Olzinelles, de població dispersa, situada al nord-oest del massís del Montnegre, al sud del terme de Sant Celoni El lloc d’Olzinelles és documentat per primer cop en l’escriptura de donació que l’any 978 féu un tal Seniol de diferents alous a favor del seu afillat Guillem, sota la forma Elzinelles La vall que forma la riera d’Olzinelles apareix al llarg del segle X sota el nom d’Ellefredi , nom que ha desaparegut en generalitzar-se el que es dóna al terme L’església de Sant Esteve és documentada per primera vegada el 15 de…
Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas
Música
Certamen fundat a Barcelona, el 1963, per Jacint Vilardell i Permanyer en memòria del tenor català Francesc Viñas i Dordal, i actualment dirigit per Maria Vilardell, neta del tenor.
L’objectiu del concurs, que té una periodicitat anual, és donar suport als nous valors de la lírica, tot potenciant-ne el perfeccionament musical i la projecció internacional Dins el món de l’òpera i el lied s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants, i ocupa el lloc capdavanter en les competicions del seu gènere Al llarg de trenta-sis anys -fins el 1999-, hi han participat 1 055 cantants provinents d’arreu del món, i l’edició del 1998 assolí la xifra de 225 concursants inscrits Molts cantants s’han donat a conèixer arran de la seva actuació en aquest certamen, com ara V Sardinero…
Olzinelles
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), de poblament disseminat, situat a l’extrem nord-oest de la serra de Montnegre, als vessants del Puigcastell (395 m).
El lloc formà part del vescomtat de Cabrera De la seva església parroquial Sant Esteve, situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930
Terrassola
Història
Antiga quadra del municipi de Seva (Osona), al qual fou unida el 1840.
Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera
vescomtat de Cabrera

Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers…