Resultats de la cerca

Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el…

S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força…

Les referències a aquesta església parroquial són força tardanes, bé que el lloc de Vila-rodona és documentat des del 959, quan Domènec va cedir a la catedral de Barcelona i al bisbe Guillem el lloc de Freixà, per tal d’edificar-hi un castell, i Vila-rodona, amb les seves villes i vilars Tot i que la parròquia de Santa Maria de Vila-rodona segurament deu tenir els seus orígens en aquests primers segles de repoblament, no se’n tenen notícies directes fins al principi del segle XIII L’any 1205 és consignat entre les signatures d’una venda el capellanus Ville Rotunde , anomenat…

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles Inicialment fou parròquia per passar a la situació de sufragània que és la que té actualment Encara que l’església és molt antiga, el lloc de les Perxes no apareix entre les viles i vilars vinculats l’any 898 a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost, la qual cosa podria fer pensar que es pot tractar d’un dels llocs no identificats plenament L’església de Perteges apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic que correspon a una situació datable entre els anys 1025 i 1050 per…

La desapareguda església de Sant Martí de Seguís es devia situar prop de la vila d’Useu El lloc de Seguís constituí una de les primeres possessions del monestir de Gerri, i així apareix en el document datat el 807 de donació per part del prevere Espanell a Sant Vicenç de Gerri, d’aquesta mateixa església i tot el que tenia al terme de Corts i el lloc de Seguese superiore En els documents coneguts com els falsos I i II de Gerri i en la interpolació de l’acta fundacional s’especifica que la donació incloïa l’església i la vila de Sant Martí de Seguís, amb els vilars i les…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Hom pot observar perfectament les modificacions que alteraren substancialment l’aspecte original de l’edifici J M Melció L’església de Sant Eudald de Jou centra el veïnat disseminat dels Vilars, al cantó de tramuntana del Cos És enlairada dalt un serrat, als vessants meridionals del puig Sacreu, entre la riera de Sant Eudald, afluent a la de Castellar, i el Torrent de l’Estanyol, afluent al Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG646775 Hom hi pot arribar per la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix Entre els quilòmetres 1 i 2,…

Aquesta església, parròquia del poble de la Pobla de Roda, fou en un principi una possessió del monestir de Santa Maria d’Ovarra Sembla que el seu primer esment es troba en la segona acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, que recull a les afrontacions terres de Santa Maria d’Ovarra i de Sant Jaume L’anomenat fals V d’Ovarra consigna la donació que els comtes Bernat i Toda van fer a l’abat Ègica de diversos vilars i de l’església de Sant Jaume l’any 912 Aquest privilegi, fals, va ésser confirmat el 1076 pel rei Sanç Ramírez i també pel seu fill Pere I Altres notícies…

Antiga cella del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’…

Mapa d’Andorra amb totes les construccions anteriors a l’any 1300 J Guillamet-J Vigué Andorra la Vella Sant Andreu d’Andorra la Vella Sant Esteve d’Andorra la Vella Sant Pere d’Andorra la Vella Santa Coloma Pont de la Margineda Sant Vicenç d’Enclar Canillo Castell de Canillo Sant Serni de Canillo Sant Miquel de Prats Sant Bartomeu de Soldeu Santa Maria de Meritxell Sant Joan de Caselles Encamp Santa Eulàlia d’Encamp Sant Marc i Santa Maria d’Encamp Sant Romà de les Bons Castell de les Bons Sant Miquel de la Mosquera Sant Romà de Vila Escaldes - Engordany Sant Jaume d’Engordany Sant Romà dels…

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…