Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Albons

Albons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al centre del sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís de Montgrí i la serra de Valldavià, límit amb l’Alt Empordà.
Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…
Russafa: un barri multicultural
Carrer del barri de Russafa, València, sd F Torres Les nostres ciutats ja són multiculturals gràcies al veïnat immigrant A València, aquest procés ha estat particularment ràpid A la dècada dels anys noranta, el nombre d’estrangers es va mantenir molt reduït, i, tot i patir un lleuger increment, suposava l’1,5% de la població en gener de 2000 Amb el nou segle, el flux migratori ha augmentat, i el veïnat estranger s’ha multiplicat per deu i ha modificat els carrers i la percepció ciutadana En gener de 2007, 102 166 veïns de València eren estrangers, cosa que suposava el 12,8% dels habitants de…
De banda a associació juvenil: l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya
Presentació de l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya, setembre del 2006 C Feixa El 14 de setembre de 2006 es va presentar, en un casal de joves de Barcelona, una nova entitat juvenil recentment inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya L’acte no hauria despertat gaire interès si no fos perquè el nom evocava una cosa gairebé diabòlica la perillosa banda dels Latin Kings LK A la cita hi van acudir un centenar de periodistes, que van presenciar la sortida de l’armari d’un grapat de reis i…
Sant Serni de Coborriu (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació L’església de Sant Serni de Coborriu vista per la banda nord-est ECSA - E Pablo Aquesta església és situada no gaire lluny de Santa Maria de Talló, en entrar a la vall d’Ingla Mapa 35-10216 Situació 31TCG998898 És a uns 2,5 km de Bellver per la carretera local que surt d’aquesta mateixa població en direcció S i passa per Talló RMAE Història La menció més antiga d’aquesta antiga església parroquial, sota la forma Caput rivi , es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que pretén ésser del 819 però que sembla que es redactà vers la segona meitat del segle X L’…
La fitxa de síntesi
Educació
Què és una fitxa de síntesi Quan al teu centre educatiu et demanin la realització d’un treball, hauràs de recollir informació sobre el tema que hagis triat o t’hagin proposat i organitzar aquesta informació de manera que la puguis recuperar en el moment de redactar el treball El procediment que pots utilitzar en aquest cas és la fitxa de síntesi , que et permetrà guardar i classificar la informació d’una manera organitzada Per fitxa entenem un suport ordenat de la informació segons camps diferents de consulta, i per síntesi, el recull elaborat de la informació essencial d’un text…
La vall de Benasc
El pic d’Aneto i part de la seva glacera, mostrant diferents esquerdes Ernest Costa La vall de Benasc 11, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La vall de Benasc coincideix amb el curs alt de l’Essera i comprèn els relleus més alts i vigorosos dels Pirineus centrals S’articula en diferents valls afluents entre les quals destaquen la d’Estós, pel marge dret, i la de Vallhiverna, per l’esquerra Al nord limita amb l’imponent alineació muntanyosa que fa la divisòria d’aigües entre els dos vessants dels Pirineus i que s’estén aproximadament des de la Forca de la…
Osona

Mapa de la comarca d’Osona abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…
Alfarràs

Conreu de fruiters, a Alfarràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Alfarràs, que el 1990 va deixar de pertànyer a la Noguera i va quedar adscrit al Segrià, limita amb els termes de Castellonroi N i Albelda W, pertanyents a la Llitera amb els noguerencs d’Ivars de Noguera NE i Algerri E, i amb Almenar Segrià al S amb aquest darrer municipi ho fa per la partida, documentada a la baixa edat mitjana i als primers anys de la moderna, de Sant Fadruc o Faduc, on hi ha la font de la Boga Aquest municipi és situat a l’extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, que fa de termenal…
la Ribera d’Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a Ascó, l’Ebre drena en amples…
Ses Salines d’Eivissa i Formentera
Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans…