Resultats de la cerca

Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada…

Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen, entre d’altres, En Jaumet de les xanques 1980, El petit Polzet 1981, Pau i Pepa fan vacances 1983,  Adéu, bon viatge 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985,  Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies 1986,…

Situat al barri del mateix nom, a tocar del que avui és la plaça del Mestre Olivella, fou inaugurat el 3 de juny de 1906 juntament amb el Velòdrom annex construït pel mateix club El primer gol hi fou marcat pel jugador de l’Sporting X, Sampere, en el partit inaugural L’estadi tingué l’honor d’acollir el primer partit nocturn celebrat a l’Estat espanyol, un Sabadell-Universitari celebrat l’agost del 1912, davant més de tres mil persones Al principi dels anys trenta, coincidint amb el retorn de l’equip a la màxima categoria del futbol català, es construí una tribuna i…

Format a l’Escola de Praga, fou un dels impulsors del “nou cinema” del seu país, amb obres significatives com Kristove roky ‘Els anys de Crist’, 1967 i dues coproduccions Desertori e nomadi 1968, amb Itàlia, i Les oiseaux, les orphelins et les fous 1969, amb França Víctima de la repressió posterior a la primavera de Praga, realitzà diversos curtmetratges i documentals televisius fins que l’èxit de Tisícrocna vcela ‘L’abella millenària’, 1983 revalorà la seva obra i li permeté dirigir els films Frau Holle 1985, Frankensteins Tante 1985, Sedím na konári a je mi dobre ‘Estic assegut a la branca…

Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d’obres com…

Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon , dedicat a estimular…

Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk Publicà relats i novelles de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida Cal esmentar-ne  Čelovek s etogo sveta ‘Un home d’aquest món’, 1961, Dengui dl’a Marii ‘Diners per a Maria’, 1967, Poslednij srok ‘El darrer termini’, 1970, Živi i pomni ‘Viu i recorda’, 1975, Proščanije s Mat'oroj ‘L’adeu a Matiora’, 1976 i altres, en les quals, allunyat del realisme…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Stirling Escòcia i Florència 1996 i 1998 El 1995 fundà la revista maresmenca Àmbit En 1999-2003 treballà al servei internacional de la BBC, sobretot per a l’Amèrica Llatina Especialitzat en política internacional, collabora en la premsa escrita El Punt , Avui , diari del qual fou director interí del novembre del 2008 al juliol del 2009, i El Temps i ha participat també en els programes radiofònics d’Ona Catalana Els matins d'Ona Catalana , de Josep Cuní, i a L'hora…

Llicenciada en periodisme i en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou professora associada del Departament d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull Cap de Reportatges Especials dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya  1992-2015, és autora de diversos documentals històrics i d’actualitat sobre Catalunya, alguns dels quals donaren lloc a controvèrsies, i dels quals cal esmentar Dalí 1985, In memoriam 1986, Operació Nikolai 1992, sobre l’assassinat d’Andreu Nin…