Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
disseny experimental
Agronomia
Disseny que permet analitzar la resposta dels individus d’una població a determinats tractaments.
Els experiments s’utilitzen en camps del coneixement tan diversos com l’agronomia, la biologia, la medicina, les ciències socials i la producció industrial En un disseny experimental cal distingir entre factor i resposta Factor és la variable que es controla per exemple, en l’anàlisi del rendiment dels camps de blat amb fertilització nitrogenada, el factor és la fertilització nitrogenada Cada un dels valors que pren un factor s’anomena nivell per exemple 50, 100 i 150 kg de nitrogen per hectàrea Un dels nivells del factor ha de correspondre a unes condicions experimentals…
Peter Bullock
Política
Pedòleg britànic.
Després de graduar-se en geografia a la Universitat de Birmingham, el 1958 s’incorporà al Soil Survey of England and Wales SSEW, organisme dedicat a la investigació del sòl El 1963 estudià química agrícola a la Universitat de Leeds, i l’any següent es doctorà en agronomia a la Universitat de Cornell El 1967 retornà a la Gran Bretanya, on reingressà al SSEW com a cap del servei de mineralogia de l’estació experimental de Harpenden Investigà en l’àmbit microscòpic les seccions del sòl i creà per a la descripció microscòpica una terminologia sistemàtica, i fou també un pioner en l’…
Šamil Basajev
Política
Guerriller txetxè.
Estudià agronomia a Moscou El 1991 segrestà un avió rus que obligà a aterrar a Ankara amb l’objectiu de fer propaganda per la causa de la independència txetxena i posteriorment fou un dels caps militars en la primera guerra txetxena 1994-96 contra l’exèrcit rus En les eleccions presidencials del 1997 fou derrotat per Aslan Maskhàdov, el líder independentista moderat, però aquest incorporà Basàjev al govern txetxè Les discrepàncies entre ambdós dirigents aviat afloraren el moderat Maskhàdov defensava la negociació amb Rússia, mentre que Basàjev era favorable a la confrontació i la creació d’un…
Ignasi Vidal i Guitart

Ignasi Vidal i Guitart
© Família Vidal Maspons
Química
Químic i industrial.
Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí…
fitotècnia
Agronomia
Part de l’agronomia que tracta de la plantació i de la multiplicació de les plantes de conreu.
Árpád Göncz
Política
Polític hongarès.
Graduat en dret per la Universitat Pázmány Péter de Budapest 1944, vers la fi de la Segona Guerra Mundial desertà de l'exèrcit alemany i s'uní a la resistència antinazi Després de la guerra, s'uní al Partit dels Petits Propietaris, un dels més votats en les eleccions del 1945, però la presa del poder dels comunistes poc temps després comportà la supressió de totes les formacions no addictes Posteriorment treballà en oficis diversos i estudià agronomia, i participà en activitats de l'oposició clandestina anticomunista que culminaren en la revolta del 1956 Empresonat en la…
Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch
© Fototeca.cat
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat 1961 i doctor 1970 en ciències econòmiques, a Barcelona Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona Promotor i impulsor de Recerques , recull d’estudis històrics i econòmics Collaborà en un bon nombre de publicacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana, sol o en collaboració — Els preus del sòl 1972 i 1981, La regió fruitera de Lleida, L’economia del Baix Ebre, L’economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava — La seva…
Michel Houellebecq
Literatura francesa
Nom amb el qual és conegut l’escriptor francès Michel Thomas.
La seva infantesa transcorregué en l’absència gairebé permanent dels seus pares, i en els seus llibres i escrits adoptà el cognom de soltera de la seva àvia paterna, amb qui visqué llargues temporades Graduat en agronomia 1980, inicià la seva carrera literària com a poeta i amb la biografia HPLovecraft Contre le monde, contre la vie 1991, abans de treballar com a administratiu a l’Assemblea Nacional francesa Autor de l’assaig Rester vivant 1991 i dels poemaris La poursuite du bonheur 1992, Le sens du combat 1996 i Renaissance 1999, el 1994 publicà la primera novella, Extension du…
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…
La multiplicació vegetativa dels espermatòfits
Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…
