Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum, crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare.
Josep M. Barres
La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricel·lulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups. Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal. En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de fragmentació.
Els processos de fragmentació es donen a partir de qualsevol dels constituents del corm, però no són tan freqüents com a les plantes inferiors. Afecten particularment els espermatòfits rizomatosos i els aquàtics. En el primer cas, el rizoma creix i es ramifica per un extrem mentre que l’altre extrem, on es troben les zones més velles, va morint; a mesura que es descomponen els punts de ramificació, s’independitzen les parts més joves que, constituïdes en individus fills, creixeran, es ramificaran i multiplicaran també en el futur. Pel que fa a les plantes aquàtiques, tant si arrelen al fons com si són lliures, sembla més avantatjosa la multiplicació per fragmentació que no pas la reproducció sexual. Ho demostra a bastament Elodea canadensis, una hidrocaritàcia dioica autòctona d’Amèrica del Nord que fou introduïda a Europa ara fa uns 150 anys. Actualment, els peus femenins d’Elodea creixen als canals de la majoria dels països europeus, mentre que els masculins hi són absents o molt localitzats i raríssims. La colonització s’ha produït per successives fragmentacions d’un peu inicial que devia ser femení.
Les fulles del jacint d’aigua (Eichhomia crassipes), una pontederiàcia surant que es comercialitza com a planta ornamental, asseguren la flotabilitat dels individus mitjançant l’inflament dels pecíols corresponents. La planta (a la fotografia acompanyada de llenties d’aigua, del gènere Lemna) es multiplica vegetativament amb molta facilitat i ha esdevingut, per aquesta causa, una planta infestant dels ambients aquàtics als països tropicals on ha estat introduïda
Jordi Vidal
Els òrgans especialitzats en la multiplicació vegetativa consten, essencialment, d’una gemma o grup de gemmes que, una vegada independents, arrelen i donen lloc a nous individus. Així s’esdevé en els tubercles i en els bulbs, i també en altres elements encara més especialitzats, com són els bulbils que certes espècies del gènere Allium presenten a les inflorescències, o bé les plantes en miniatura que es formen al marge foliar d’algunes crassulàcies del gènere Bryophyllum, actualment molt esteses com a plantes ornamentals.
La reproducció vegetativa, que té molta importància en l’establiment i el manteniment de determinades comunitats vegetals (prats, vegetació aquàtica, etc.), és una pràctica molt generalitzada en agronomia. S’utilitza especialment en la multiplicació de vegetals arbustius i arboris i de plantes ornamentals, perquè resulta més ràpida i eficaç que no pas la sembra de llavors. Els clàssics tubercles, estolons, esqueixos, mallols, etc. coexisteixen en l’agricultura moderna amb els cultius «in vitro» de meristemes, que permeten l’obtenció de milers de nous individus absolutament idèntics al seu progenitor a partir de fragments insignificants d’aquest.