Resultats de la cerca

Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor

Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament

Estudià dret a Madrid i a Valladolid Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei 1810 Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires Fou el creador de l’…

Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els seus projectes…

Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà…

A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E Epstein i de composició de G Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A Ginastera, I Xenakis i M Le Roux Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G…

Estudià filosofia i literatura a la Universitat de Buenos Aires Parallelament inicià la recerca del folklore del seu país Al febrer del 1927 fou nomenat adscripto ad honorem del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia i començà el treball de camp Quatre anys més tard, en aquest centre es creà el Gabinet de Musicologia Indígena El 1933 inicià la seva tasca com a encarregat de folklore al departament de literatura de la Universitat de Buenos Aires Viatjà per moltes regions del seu país, i també per altres països llatinoamericans, recopilant melodies i…

El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle

Estudià química a la Universitat Nacional de La Plata i parallelament acudí als seminaris d’arts visuals a l’Escola de Belles Arts Exposà per primer cop a Buenos Aires el 1966 Fou membre del Grupo de los Trece, fundat per Jorge Glusberg, amb el qual es donà a conèixer internacionalment Artista conceptual, les seves installacions qüestionen les relacions entre art, ciència i vida quotidiana, per mitjà d’un discurs poètic ple de connotacions simbòliques i polítiques amb referències a la vida quotidiana argentina L’any 1998 tingué lloc la primera exposició retrospectiva del seu…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals…