Resultats de la cerca

Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na…

La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…

Situació Dues tombes paralleles, del tipus banyera, de les cinc que formen el conjunt de la necròpoli EFS Aquesta necròpoli és al sud-est de l’Aranyó, en una petita serra de forma allargassada, parcialment coberta de coscolls, la qual correspon geomorfològicament a un canal antic de pedra sorrenca sobre nivells de margues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522187 Per tal d’accedir a la petita localitat de l’Aranyó cal prendre la carretera L-303, que surt des de Cervera, en direcció nord-oest Necròpoli La petita serra on hi ha la necròpoli té senyals d’extracció de pedra i d’una…

Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…

El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com…

Situació Església d’una sola nau, amb un absis decorat per arcuacions i lesenes llombardes, i el campanar d’espadanya constituït per un mur perpendicular a la nau J Pahissa L’església de Sant Sebastià és a la part alta del poble d’Estaron, i s’hi arriba per una carretera que surt de la carretera de Llavorsí a Esterri d’Àneu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH515105 Història La primera menció, i per ara l’única que es coneix de la vila d’Estaron, és la deixa d’una vinya situada en aquest terme a favor del monestir de Sant Pere del Burgal, feta pel comte Borrell en el seu testament…

Situació Castell roquer situat prop de l’ermita de Sant Blai, al sud-oest de la vila de Tivissa ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació són situades al sud-oest del poble de Tivissa, al cim d’una de les penyes que formen una cresta rocosa La roca allargassada on s’alça la fortificació és situada a l’est de la gran creu que hi ha damunt de l’ermita de Sant Blai Mapa 32-18 471 Situació 31TCF084451 Des del carrer que passa per la part alta i meridional de Tivissa surt una pista que va cap a l’oest A menys d’1 km, surt a mà esquerra una pista dreta, però en part encimentada, que…

El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen…

L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a l’est Una…