Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
edema
Patologia humana
Acumulació excessiva de líquid serós, provinent de la sang, en l’espai intersticial.
Es produeix sempre que es trenca l’equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular, o quan la permeabilitat capillar augmenta excessivament Poden intervenir en la producció de l’edema certs factors endocrins i neurovegetatius, així com també l’obstrucció dels vasos limfàtics La insuficiència cardíaca dreta pot produir edema generalitzat , per un augment de la pressió venosa de retorn quan falla el ventricle esquerre es produeix l' edema agut de pulmó , conseqüència de la inundació dels alvèols per edema en augmentar de sobte la pressió dins els vasos…
galactòfor | galactòfora
agomfiasi
Patologia humana
Mobilitat anormal o extrema fluixedat de les dents dins els alvèols.
El que cal saber de l’emfisema
Patologia humana
L’emfisema pulmonar és una malaltia caracteritzada per la retenció d’aire als pulmons, a causa de la dilatació permanent dels alvèols i la destrucció de les parets alveolars, que origina la disminució progressiva de la capacitat respiratòria En la majoria dels casos, l’emfisema pulmonar es manifesta a conseqüència de l’hàbit de fumar cigarrets També contribueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia la inhalació habitual de substàncies irritants per motius professionals, la pollució atmosfèrica i les infeccions repetides El símptoma principal de l’emfisema, que se sol manifestar entre 55…
Pulmó de criador de coloms o d’ocells i pulmó de granger
Patologia humana
Definició El pulmó de criador de coloms o d’ocells és una malaltia pulmonar causada per una allèrgia a determinades substàncies procedents dels ocells El pulmó de granger és una malaltia pulmonar originada per una allèrgia a uns fongs determinats que es desenvolupen habitualment al fenc florit Aquests dos trastorns originen una dificultat respiratòria i a llarg termini poden evolucionar envers una fibrosi pulmonar irreversible Aquestes alteracions, al nostre país, són les més freqüents entre un grup de malalties anomenades alveolitis allèrgiques extrínseques o pneumonitis per…
epiteli

epiteli Tall perpendicular de la pell de la polpa d’un dit
Biologia
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars, cúbic, si és a l…
La respiració
L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…
La tràquea i els bronquis
Anatomia humana
Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…