Resultats de la cerca

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…

Ocupen les valls dels rius Irauadi i Chindwin fins als 24° N, la costa de Tenasserim sobre la mar d’Andaman, i la costa d’Arakan sobre el golf de Bengala Són de raça mongòlida immigrats del nord de la regió actual, i han rebut des de temps antic l’influx de la civilització índia Practiquen el conreu de l’arròs amb arada i dominen la tècnica del teixit Les habitacions són construïdes sobre plataformes i reunides en poblets protegits, per estacades, de les feres i dels lladres Són budistes, i cada poble té un monestir que serveix, a més, d’escola Els espectacles artístics…

Representen les 3/5 parts de la població del Vietnam, de Laos, de Tailàndia, de la Xina meridional i de Birmània Originaris dels Yunnan, emigraren cap a les zones actuals al començament de l’era cristiana Posseïen ja aleshores un gran bagatge cultural l’agricultura d’arada i irrigacions, la cria de bestiar boví, la siderúrgia, l’ús del teler horitzontal i l’organització política La gran majoria són de religió budista, de l’escola de theravāda , difosa entre els tais al s XII El grup més nombrós és el siamès o tai pròpiament dit, que habita al sud i al centre de Tailàndia, molt…

Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la…