Resultats de la cerca

Situada en el pas natural que comunica la Meseta i la vall de l’Ebre, la proximitat a Madrid l’ha convertida en un satèllit industrial d’aquella ciutat De la dominació musulmana es conserven restes de les muralles i el pont sobre l’Henares Bé que té mostres excellents d’arquitectura religiosa esglésies de San Gil i la Santa Clara, d’estil mudèjar de San Francisco, gòtica i de San Ginés, amb una portalada de Covarrubias, renaixentista, les construccions civils són les més interessants palau d’El Infantado, obra de Juan Guas, i el palau dels Mendoza, renaixentista Establerta sobre un antic…

La primera referència del topònim Figuerola és de l’any 980, quan surt esmentat en el document de donació del castell de Cabra que feu el comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, la seva esposa Almatruda i a llur fill Guifré Tot i això, les primeres referències del castell de Figuerola són més tardanes, concretament del segle XII, quan formava part d’un mateix terme amb els castells de Miramar i Prenafeta i estava sota senyoria de la família Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els seus drets sobre aquesta demarcació al…

L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de Castelló prengué l’…

És discutit l’origen del personatge, que, segons alguns crítics, té antecedents en les velles literatures cèltiques La seva primera atestació coneguda, però, és en el poema narratiu alemany Lanzelet , escrit pel suís Ulrich von Zatzikhoven, que hi treballava el 1194 i que afirma que es basa en un llibre francès, avui perdut Aquest llibre desconegut, potser font original del personatge, influí sobre Li chevaliers de la charrette, novella en vers de Chrétien de Troyes escrita en 1178-90, que narra una aventura de Lancelot, amant de Guenièvre, muller del rei Artús En aquesta novella Lancelot…

El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un llinatge…

Estudià el batxillerat a l’Institut Cardenal Cisneros de Madrid Posteriorment, el 1883, la Facultat de Filosofia i Lletres i l’Arxiu de l’Escola Superior de Diplomàtica de la Universitat de Madrid li atorgaren el certificat d’aptitud per a ser arxiver, bibliotecari i antiquari Es llicencià en dret i l’any 1886 ingressà al cos facultatiu d’arxivers Desenvolupà tasques bibliotecàries i arxivístiques, successivament, a la Biblioteca Universitària de Sevilla, a l’Escola Superior de Diplomàtica, a la Biblioteca Universitària i a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Valladolid, a l’…

Cursà estudis de dret i ingressà al Partido Popular  PP el 1990, i en presidí el grup local a Badalona del 1990 al 1996 i, novament, a partir del 2001 Ha ocupat també la secretaria general del PP de Barcelona 1995-2000 Del 2000 al 2003 fou vicesecretari general d’organització del PP de Catalunya del 2003 al 2005, secretari de política municipal, i del 2005 al 2008, vicesecretari d’organització Regidor i president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Badalona des del 1991, del 2011 al 2015 fou alcalde d’aquesta població, president del Grup Popular a la Diputació de Barcelona i portaveu…

Actualment, el topònim Canís o Canisset fa referència a una partida i a una colònia tèxtil situades al nord del terme municipal Aquí, al mig de l’horta del Segrià antic, pròxim a la sèquia major del Segrià, hi hagué un poblat medieval que s’abandonà al segle XIV Segons J Lladonosa, l’origen del topònim Alcanís es troba en la paraula àrab al-kanisīat , “temple”, en una referència a una església de tradició mossàrab Estudis recents, però, relativitzen aquesta hipòtesi De fet, els primers esments directes del lloc són tots de després de la conquesta d’aquest sector els anys 1148-49 L’any 1154, i…

La vila de Batea és dalt d’un petit turó de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme Aquest castell, avui totalment desaparegut, és mencionat l’any 1153 en l’escriptura de donació del castell de Miravet feta pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers segons es consigna en aquest document, la fortalesa de Batea restava inclosa dins l’ampli terme del castell de Miravet L’àrea de Batea i tots els nuclis propers fou molt de temps oblidada pels templers en la tasca de colonització això va permetre una acció d’Alfons I, en contradicció amb la donació inicial del 1153 Així, l’…

Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats industrials són cada…