Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
megaurèter
Medicina
Dilatació crònica de l’urèter amb un diàmetre desmesurat respecte a l’habitual.
Qualsevol causa obstructiva pot provocar un megaurèter En cas de càlcul obstructiu, habitualment el quadre clínic motiva una acció terapèutica que soluciona el problema abans d’arribar a una dilatació ureteral important Però en el cas d’obstrucció per neoplàsies intrínseques a la via urinària o extrínseques que actuïn comprimint o infiltrant l’urèter, el procés és tan lent i progressiu que s’arriba a la situació de megaurèter de forma asimptomàtica Aquesta obstrucció crònica produeix una atròfia del ronyó corresponent
presbifonia
Medicina
Conjunt de canvis que es produeixen en la fonació quan s’arriba a l’edat avançada.
Tot i que l’edat cronològica i la biològica no sempre coincideixen, es considera que l’edat es manté estable des dels 20 anys fins als 60, quan l’envelliment dels òrgans implicats en la fonació comença a provocar-hi canvis Els cartílags s’ossifiquen, les articulacions es deterioren, la musculatura s’atrofia i disminueixen les secrecions generant un augment d’aire a la veu, increment de fatiga local i una disminució de la flexibilitat Els canvis hormonals propis de l’edat potencien aquests canvis
anticipació genètica
Biologia
Medicina
Fenomen genètic causat per l’expansió progressiva de grups de tres nucleòtids que es repeteixen un cert nombre de vegades de manera consecutiva i que es troben situats dins o a prop d’un gen.
Quan el nombre de repeticions de trinucleòtids assoleix un determinat llindar, és capaç de provocar la manifestació de diverses malalties hereditàries humanes, com per exemple la distròfia miotònica, el retard mental de l'X fràgil i l’atròfia muscular espinal i bulbar o malaltia de Kennedy Cada malaltia depèn d’una repetició de trinucleòtids concreta i afecta un gen determinat En general, un nombre baix de repeticions és innocu i normal, un nombre intermedi es considera portador de la malaltia però no la manifesta i un nombre alt en provoca la…
Atàxia de Friedreich
Patologia humana
L’atàxia de Friedreich és una malaltia hereditària, caracteritzada per una degeneració de les vies de conducció nerviosa de la medulla espinal que provoca una manca de coordinació dels moviments, especialment en els membres inferiors, i alteracions de la sensibilitat profunda Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament En primer lloc s’esdevé una degeneració de les fibres nervioses de l’àrea lateral i dorsal de la medulla En fases més avançades són afectades també les arrels posteriors de la medulla i altres àrees del sistema nerviós La malaltia se sol…
síndrome de Cushing
Patologia humana
Nom donat a la hiperfunció corticosuprarenal amb un excés de la secreció de glucocorticoides.
Rep el nom de Harvey Williams Cushing , que la descriví i n'identificà l’etiologia Pot ésser primària, quan l’alteració és cortical solament adenoma o carcinoma suprarenal, o bé secundària a un augment de la producció de l’ACTH hipofisària excés d’estimulació hipotalàmica, adenoma basòfil, adenoma cromòfob, cas en què hom l’anomena malaltia de Cushing Més freqüent en dones, es caracteritza per obesitat de la cara i el tronc, amb “cara de lluna plena” i “coll de búfal”, que contrasta amb les extremitats, primes, estries abdominals de color de vi, atròfia muscular, osteoporosi,…
Els ànguids
Aquests saures presenten l’orifici de l’òrgan de Jacobson i la coana conjunts, un forat lacrimal simple, l’arc temporal visible, el jugal no dilatat, atròfia freqüent de potes, i osteoderms senzills i ornamentats No presenten cap plec als flancs i els ulls, com els d’altres animals excavadors, són, encara que petits, funcionals El gènere Anguis presenta les escates ventrals idèntiques a les dorsals, el cos llarg, relativament rígid i les potes reduïdes o absents Els ulls tenen parpelles mòbils i la cua és molt fràgil i presenta freqüentment autotomia Les escates són…
malaltia de Paget
Patologia humana
Osteodistròfia fibrosa hipertròfica d’evolució crònica i d’etiologia desconeguda, caracteritzada per un quadre anatomicoradiològic que afecta alguns ossos (la pelvis, el sacre, el fèmur, la columna lumbar, el crani, etc.).
Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica Analíticament hom pot…
estrogen
Bioquímica
Farmàcia
Cadascun dels components d’un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides.
Se'n diferencia pel fet que l’anell A és aromàtic, com és el cas d’un dels representants més importants d’aquest grup, el 17-β estradiol Els estrògens són responsables del desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris de les femelles i dels canvis cíclics de l’epiteli de la vagina i de l’endoteli de la matriu A dosis elevades, actuen sobre l’hipotàlem i inhibeixen la secreció de gonadotrofines del lòbul anterior de la hipòfisi, i això produeix una atròfia dels ovaris i una inhibició del creixement dels follicles Hom coneix també altres substàncies amb acció estrogènica que no…
esclerosi lateral
Patologia humana
Malaltia de la neurona motora caracteritzada per l’associació d’una síndrome neurògena perifèrica a una síndrome piramidal.
Apareix en l’adult de 40-60 anys de forma esporàdica, i la seva etiologia és desconeguda L’evolució és mortal en dos o quatre anys Anatomicopatològicament es demostra la desaparició i alteracions específiques de les neurones motores de les banyes anteriors de la medulla i de les circumvolucions frontals ascendents Clínicament coexisteixen fenòmens de paràlisi espàstica, sobretot en els membres inferiors, i atròfia muscular progressiva que comença en els membres superiors i pot conduir a la paràlisi labioglossolaríngia L’electromiografia evidencia potencials fasciculars de gran amplitud…