Resultats de la cerca

Fill i successor de Teodomir, pertanyent al llinatge dels Àmals, fou enviat com a ostatge a Constantinoble 462, on adquirí una certa cultura i una experiència política, i l’emperador Zenó el feu patrici i magister militum i l’envià contra Odoacre 488 Envaí Itàlia i, el 494, després d’haver ocupat Ravenna, es considerà rei dels gots i dels romans, i fou reconegut com a tal per l’imperi d’Orient el 498, amb una certa i més aviat teòrica submissió a aquest El 511 assumí la regència de la monarquia visigoda com a tutor del seu net Amalaric, sota la protecció del seu general Teudis, i aconseguí de…

Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d’innovació…

Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i sobretot Chu, que…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 i en periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya 2001, feu estudis de política internacional al Birbeck College de Londres 2007 i de comunicació empresarial a ESADE 2008 Doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi  Josep Tarradellas 1899-1936 Dels orígens a la Guerra Civil  2012 Collabora en publicacions periòdiques Sàpiens , Descobrir , El País , Ara , etc i en programes de ràdio i televisió com a historiador i comentarista polític És autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu,…

Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona

Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…

Lluità a Britània i a l’Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi En morir aquest executat a Cartagena 376, es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d’Orient 379 i l’envià a lluitar contra els gots a l’Orient i a Illíria S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l’exèrcit i expulsà els gots de Tràcia després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau una part dels gots s’establí al S del Danubi, mentre que d’altres passaren a formar part de l’exèrcit imperial com a federats Batejat a Tessalònica 380, feu tancar els…

Les principals són la Lex romana Wisigothorum o Breviarium Alaricianum , la Lex romana Burgundionum i l' Edictum Theoderici

Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Paul-Valéry de Montpeller Durant l’any 1987, que passà a Prats de Molló fent tasques de substitució del servei militar per la seva condició d’objector de consciència, entrà en contacte amb el català literari El 1988 s’incorporà al setmanari El Punt Catalunya Nord , i després de la seva desaparició continuà collaborant en  El Punt com a corresponsal a la Catalunya del Nord i a França Collaborador també en altres mitjans, entre d’altres  Enderrock  i Vilaweb, és un dels capdavanters de la defensa del català i de la cultura catalana a la…