Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
turmellera
Medicina
Defensa, generalment una bena elàstica, amb la qual hom subjecta i protegeix el turmell per evitar les torçades de peu, per alleujar el dolor d’una torçada, etc.
Hom la utilitza, sobretot, en la pràctica de determinats esports
Sàlit
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent per l’esquerra del riu d’Aravó.
apòsit
Bena, gasa, cotó, etc, a vegades impregnats d’alguna substància medicamentosa, que hom col·loca damunt una regió lesionada o emmalaltida (ferides, llagues, cremades, etc) per tal de protegir-la i facilitar-ne el guariment.
Crisi convulsiva
Reben el nom de crisis convulsives unes contraccions musculars involuntàries que es presenten de manera sobtada i provoquen moviments espasmòdics anormals Poden ésser causats per diversos trastorns que desencadenin descàrregues anormals d’impulsos nerviosos en l’escorça cerebral Aquests trastorns poden ésser deguts a alteracions del sistema nerviós, com ara l’epilèpsia, o bé a alteracions generals de l’organisme que afectin el funcionament de les cèllules cerebrals Poden produir-se crisis convulsives de molt diversos tipus, els quals són descrits amb més detall en el capítol dedicat al…
Datació de l'origen dels nuclis cerdans
Art romànic
A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…
Gombrèn
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100040.jpg)
Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…
El part precipitat
El part fora d’un centre sanitari En l’actualitat i en el nostre medi, pràcticament tots els parts es produeixen en centres sanitaris, amb els especialistes i els mitjans tècnics necessaris per a controlar-ne l’evolució, evitar les molèsties i solucionar immediatament qualsevol eventualitat Alguns moviments naturistes han propugnat un retorn al part a casa Tanmateix, aquest mètode no és recomanable, almenys d’una manera indiscriminada, ja que implica més riscs En tot cas, el part domiciliari només s’hauria de programar després d’un control mèdic exhaustiu de l’embaràs, en el qual es descarti…
Alàs i Cerc
![](/sites/default/files/media/FOTO/A079648.jpg)
Alàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell, a llevant del pla de la Seu.
Situació i presentació El terme municipal d’Alàs i Cerc es creà l’any 1970 quan al terme tradicional d’Alàs, d’una extensió de 4,85 km 2 , li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc escrit antigament Serc , força més extens, amb 52,8 km 2 El municipi és situat a l’E del cap comarcal, a la riba esquerra del Segre Limita al N amb Estamariu, a l’E amb Arsèguel i Cava, al S amb la Vansa i Fórnols, a l’W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d’Urgell Dins el terme d’Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que és situat als primers…
Sant Genís de Rocafort (Martorell)
Art romànic
Situació Vista aèria de l'antic cenobi de Sant Genís de Rocafort, on es veu el joc interior dels arcs que sostenien la desapareguda coberta ECSA - J Todó L’església és situada al cim d’una roca sobre el cementin de Martorell i l’autopista de Barcelona a Vilafranca, no gaire lluny del peatge de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Per arribar-hi cal deixar el cotxe al quilòmetre 1 de la carretera de Martorell a Gelida i enfilar pel dret un camí de muntanya que puja en direcció a migdia MPP Història El monestir de Sant Genís de Rocafort va ser fundat pels senyors de Castellví de Rosanes…
Obituari 2015
Relació de personatges que han traspassat l’any 2015 Algunes de les biografies disposen d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Vicenç Aranda i Ezquerra Barcelona, 9 de novembre de 1926 – Madrid, 26 de maig de 2015 Realitzador cinematogràfic Vicenç Aranda i Ezquerra © Universitat de les Illes Balears Joan Argenté i Artigal Badalona, Barcelonès, 21 de juny de 1931 – Badalona, Barcelonès, 6 d’agost de 2015 Poeta Khaled Muhàmmad al-Assad Palmira, Síria, 1934 – jaciment arqueològic de Palmira, 18 d’agost de 2015 Arqueòleg sirià Tariq Aziz Tall Kaif, Iraq, 28 d’abril…