El part fora d’un centre sanitari

En l’actualitat i en el nostre medi, pràcticament tots els parts es produeixen en centres sanitaris, amb els especialistes i els mitjans tècnics necessaris per a controlar-ne l’evolució, evitar les molèsties i solucionar immediatament qualsevol eventualitat. Alguns moviments naturistes han propugnat un retorn al part a casa. Tanmateix, aquest mètode no és recomanable, almenys d’una manera indiscriminada, ja que implica més riscs. En tot cas, el part domiciliari només s’hauria de programar després d’un control mèdic exhaustiu de l’embaràs, en el qual es descarti la possibilitat que sorgeixin complicacions previsibles, i havent previst amb tot detall quina actuació es farà en cas que es presenti algun problema.

De vegades, el part es presenta de manera inesperada i es desenvolupa tan ràpidament que no dóna temps a anar al centre sanitari. Habitualment, aquest tipus de parts són els que menys complicacions presenten, ja que en cas de dificultats el part se sol alentir. En qualsevol cas, és convenient utilitzar alguns procediments de primers auxilis per tal de facilitar-ne el desenvolupament i evitar-ne les complicacions.

Valoració de la situació i preparació

Si una dona en estat de gestació avançada nota que està de part en una circumstància fora del que és habitual, ja que no ho tenia previst en aquesta època, cal valorar si hom disposarà del temps suficient per a traslladar-la a un centre sanitari, ja que no convé que el part es produeixi en ple trasllat. De vegades, pot ésser preferible que el part es completi en un lloc ampli i còmode, on es puguin prestar adequadament els primers auxilis, i traslladar després mare i fill a l’hospital.

Primer de tot, cal tranquil·litzar la dona, i dir-li que procuri no fer esforços. Si malgrat tot, ella no pot evitar fer esforços semblants a com si volgués evacuar, és probable que el part sigui imminent. En aquest cas, convé efectuar un examen ràpid, per tal de comprovar fins a quin punt el part està avançat. Per a això, la dona s’ha d’ajeure boca per amunt, amb les cuixes flectides i separades, i se li traurà la roba de cintura cap avall. Si s’observa una inflor en els genitals externs o s’hi pot veure ja el cap del nen, no és convenient intentar de fer el trasllat, i s’hauran d’efectuar els preparatius per a terminar el part al lloc mateix. És inútil, i fins i tot perillós, intentar aturar la sortida del nen.

El més adient és que la dona es col·loqui en una superfície plana i dura, si és possible una mica elevada. Es pot posar, per exemple, damunt una taula, que prèviament s’haurà cobert amb flassades o amb tovalloles.

És important observar la màxima higiene. Sempre que sigui possible, aquells que hagin d’assistir el part s’han de rentar bé les mans i els avantbraços amb aigua i sabó. És convenient, també, col·locar llençols o tovalloles nets sota la dona, sobre el seu abdomen i sobre les seves cuixes. També cal preparar altres tovalloles netes i algun material ben net per a lligar el cordó, com és ara una bena de gasa o una cinta.

Sempre que sigui possible, s’ha d’avisar un metge o una llevadora. En qualsevol cas, cal avisar una ambulància, per tal de fer el trasllat un cop acabat el part.

Assistència al part

Generalment, la sortida del nen es produirà espontàniament; si no fos així, s’haurien d’emprar procediments mèdics, que surten de l’àmbit dels primers auxilis. Per tant, no s’ha de fer cap maniobra per a extreure el nen, ni estirar-lo a ell ni comprimir el ventre de la mare, ni s’ha d’intentar canviar la seva posició.

Durant la sortida del cap del nen, és convenient de subjectar amb la mà una tovallola o un drap net sobre el perineu, és a dir, la zona entre la vagina i l’anus. D’aquesta manera, s’evitarà que el cap faci contacte amb l’anus i es previndran els esqueixa-ments del perineu. Amb la mateixa mà es pot sostenir suaument el cap quan acabi de sortir.

Així que ha sortit, el cap del nen fa espontàniament un gir de 90°, de manera que la seva cara queda mirant cap a una cuixa. A continuació surten les espatlles, generalment primer l’una i després l’altra, i després amb molta més facilitat la resta del cos. En tot aquest procediment, l’única cosa que cal fer és sostenir el nen, per tal d’evitar que caigui de cop sobre la taula.

Cura del nounat i deslliurament de la placenta

Quan el nen ja ha sortit del tot, s’ha de sostenir amb cura però fermament, ja que la seva pell és coberta per un mantell greixós que el fa molt esmunyedís. Si no es té prou pràctica, pot ésser difícil de subjectar-lo pels peus i amb el cap per avall. És preferible posar-lo de costat, sobre un drap net col·locat sobre la taula o damunt la mare, de manera que el cap quedi més baix que el tronc, per tal que siguin expulsades amb facilitat les mucositats. S’ha de parar esment a no posar en tensió el cordó umbilical que encara l’uneix a la placenta, situada a l’interior de l’úter.

Per tal de separar el nen de la placenta, cal tallar el cordó umbilical. Per a això, pot ésser preferible esperar que s’interrompi espontàniament la circulació sanguínia a través del cordó, però si es fa abans no es provoca cap trastorn perillós. Es pot considerar que la circulació umbilical s’ha aturat quan es deixa de palpar el pols del cordó umbilical, cosa que es pot comprovar amb els dits gros i índex. Abans de tallar el cordó, cal fer dues lligadures fermes en el cordó umbilical, la primera aproximadament a uns 10 cm del llombrígol, i l’altra uns 3 cm més enllà. Per a això, s’ha d’utilitzar un cordó o cinta com més net millor. Posteriorment, amb unes tisores netes, es talla el cordó entre les dues lligadures.

Quan el nen ja és independent de la seva mare, s’ha de comprovar que respira per si mateix sense dificultat. Les primeres respiracions es poden presentar en forma de plor, però també es poden iniciar a poc a poc. Per tal de facilitar la respiració és convenient netejar suaument les mucositats que hi pugui haver a la boca i a les fosses nasals, utilitzant per a fer-ho un mocador net. No té cap sentit pegar-li per tal de provocar el plor. En cas que el nen no iniciés els moviments respiratoris, cal recórrer al procediment habitual de reanimació, tenint en compte les característiques especials de determinades maniobres en el nounat. Si la manca de respiració és deguda a la retenció de mucositats a les vies respiratòries, es pot solucionar mitjançant les maniobres habituals de desobstrucció de les vies respiratòries en el nadó. Un cop que el nen respira adequadament, és convenient abrigar-lo per tal que no perdi calor.

L’expulsió de la placenta, o deslliurament, se sol retardar alguns minuts, i de vegades és seguida d’hemorràgies importants. Per això és preferible que, si no es disposa d’ajuda mèdica, la mare i el nen siguin traslladats a l’hospital. Si per qualsevol motiu el deslliurament s’ha de produir en el mateix lloc, cal deixar que tingui lloc espontàniament, sense estirar del cordó ni de les membranes de la placenta. La placenta expulsada s’ha de portar a l’hospital perquè l’examinin.