Resultats de la cerca

Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis No tenen bufeta Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de Posidonia…

Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…

Poden tenir esquelet, intern o extern, de carbonat càlcic Posseeixen actinofaringe, i llur cavitat gastrular és dividida en cambres mitjançant una sèrie de septes Segons els grups, les cambres són sis o un nombre múltiple de sis, o vuit o un nombre múltiple de vuit el nombre de tentacles que envolten la boca coincideix amb el nombre de cambres Les gònades són en els septes, a l’endoderm, i s’obren a la cavitat gastrular La larva és, generalment, una plànula que dóna lloc a un pòlip directament, sense passar per l’estadi de medusa Els individus poden viure aïllats, com les actínies, o formant…

Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és compresa…

Els mecanismes de la cripsi no són constants, puix que n'hi ha uns d’ús general, utilitzats per un gran nombre d’espècies segons el medi o l’estació de l’any, i uns altres que són especialitzats i propis d’espècies concretes En el primer cas hi ha les adaptacions de color a la tonalitat predominant en el medi això es dóna tant en els vertebrats com en els invertebrats, tant en el fons de la mar com a la terra N'és un exemple l’adopció del pelatge blanc per part d’espècies que a l’hivern viuen en ambients nevats En el segon cas hi ha aquelles espècies que tenen estructures críptiques úniques,…

Notacantiformes de la mar catalana 1 Notacanthus bonapartei , i 2 Polyacanthonotus rissoanus Aquests osteïctis, sembla que pròxims als anguilliformes també tenen una fase larval leptocèfala, són depredadors de petits animals bentònics, que obtenen brostejant sobre el fons Domènec Lloris L’ordre dels notacantiformes és constituït per unes 25 espècies de peixos marins i batipelàgics que viuen entre 200 i 800 m de fondària als oceans Atlàntic, Índic i Indo-Pacífic, i també a la Mediterrània Grup molt proper al dels anguilliformes, la seva posició sistemàtica ha estat discutida S’hi agrupen tres…

Graduat en zoologia per la Universitat d’Arizona 1963 i doctorat per la de Washington el 1970, aquest any ingressà a la Scripps Institution of Oceanography de la Universitat de San Diego, Califòrnia, on des del 1982 és catedràtic i des d’on ha desenvolupat la seva tasca científica És una de les primeres autoritats mundialS en ecosistemes costaners, d’estuaris i bentònics, i ha investigat especialment les comunitats de laminàries i altres algues afins i els medis antàrtics submarins Les seves recerques l’han portat a investigar també els efectes de l’acció humana en aquests ecosistemes, molt…

Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la vida…

Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicellaris, que són reduïts i manquen de ventosa L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc manquen d’intestí i d’anus L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial Òrgans característics d’aquest grup…

Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…