Resultats de la cerca

En les lluites entre les diverses confederacions tribals sanhages, travessà l’estret de Gibraltar i formà un exèrcit mercenari al servei d’Almansor Durant les rivalitats entre àrabs i berbers per a ocupar el califat de Còrdova, féu costat a Sulaymān al-Musta'īn victòria prop d’Alcolea sobre Muḥammad al-Mahdī, 1009 Després de la derrota d’Aqabat el Baqar 1010, en tornar a pujar al poder Sulaymān rebé com a recompensa el territori de Granada, on, en esfondrar-se definitivament el califat, es declarà independent i encapçalà la dinastia zírida El 1019 deixà Granada a Ḥabbūs ibn…

Essent governador de Tànger, dirigí l’expedició musulmana abril del 711 que donà lloc a la dominació islàmica de la península Ibèrica Travessà l’estret amb un destacament constituït per uns 7 000 homes, la majoria dels quals berbers, i es féu fort a la punta de Gibraltar Ǧabal Ṭariq , de qui prengué el nom Derrotà els visigots comandats per Roderic a la batalla de Guadalete juliol del 711 i prosseguí fins a Toledo 713 i, juntament amb Mūsà ibn Nuṣayr, més cap al N En arribar a Saragossa fou cridat pel califa de Damasc al-Walid, que, sembla, no li reconegué els seus mèrits

Els seus membres contribuïren a salvar l’imperi fatimita de la revolta d’Abū Yazīd el 944 i foren recompensats 973 amb el govern del Magrib oriental, que havien de defensar enfront dels berbers zenāta Establiren llur capital a Al-Mahdiyya Tunísia i gaudiren de prosperitat fins que, passats a la sunna 1050 i, per tant, reconeixent el califat abbàssida, foren vençuts i llurs dominis foren devastats pels beduïns Banū Hilāl i Banū Sulaym, al servei dels fatimites A la caiguda d’Al-Mahdiyya 1148 davant els normands, la seva influència era ja mínima Els zírides d’Al-Andalus s’havien…

Situada 50 km al SW de Sousse, en una plana fèrtil, la ciutat conserva el tipisme àrab muralles, bastions, el mercat, etc Fundada el 670 per ‘Uqba ibn Nāfi’, governador d’Ifrīqiya, com una avançada militar, assolí un gran desenvolupament com a capital de la dinastia aglàbida aglabí segle IX Per la seva situació geogràfica fou cobejada pels diversos alçaments berbers i presa pels normands el 1148 Amb l’entronització fatimita i el trasllat de la capital a Mahdia 947 inicià la davallada de la seva esplendor econòmica i cultural, que no remuntà fins a mitjan segle XVIII, sota els…

Fundada la dinastia per Idrīs I , els nets d’aquest es repartiren el territori i aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita l’anorrearen Dinastia idríssida Idrīs 789-791 regència de Rāšid 791-802 regència d’Abū Ḥalīd Yazīd 802-808 Idrīs II 808-828 Muḥammad ibn Idrīs II 828-836 regència d’Άlī ibn Muḥammad 836-849 Yaḥyà I ibn Muḥammad 849-863 Yaḥyà II ibn Yaḥyà 863-866 Άlī ibn ‘Umār 866- Yaḥyà III ibn al-Qāsim -905 Yaḥyà IV ibn Idrīs ibn 'Umār 905-920 al-Ḥasan al-Hağğām govern del fatimita Mūsā ibn Abī-l-'Āfiya 925-927 al-Qāsim Gannūn ibn …

Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc Consisteix en una membrana de pell de cabra tensada sobre un marc rodó de fusta sense sonalles amb una o dues cordes tensades a la part inferior de la membrana Es toca percudint amb les mans El seu nom podria procedir del mot espanyol pandero Instruments tipològicament semblants són coneguts pràcticament en totes les cultures mediterrànies

Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de…

Havent estat governador de la Marca Superior, comandà l’exèrcit andalusí enviat per Almansor contra el rebel berber Zīrī ibn ‘Atiyya victòria de Madiq al-Hayya, 998 i fou nomenat governador del Magreb, càrrec que tornà a ocupar el 999, després d’una curta estada a la península Ibèrica El 1003 participà en les ràtzies amírides a la frontera superior A la mort d’'Abd al-Raḥmān Sançol 1009 donà suport a les aspiracions de Muḥammad al-Mahdī d’ocupar el califat, enfront de Sulaymān al-Musta'īn Després d’ésser derrotat prop d’Alcalá de Henares 1009, contribuí a la victòria d’Aqabat el Baqar 1110…

Militar, anà amb Alessandro Farnese a Flandes, on el 1587 comandà una companyia de llancers Participà en les campanyes de França 1590, del Piemont 1595, novament a Flandes 1596 i a Picardia, on fou ferit Tornat a Sicília 1599, milità el 1604 a l’esquadra militar siciliana a les ordres de l’almirall comte de San Gadeay El 1606, Felip III de Castella el nomenà conseller de Sicília Governador de Messina 1607 malgrat l’oposició del senat de la ciutat, el 1609 prengué part a Cartagena, en l’expulsió dels moriscs En retornar a Sicília, collaborà estretament amb el virrei Pedro Girón, duc d’Osuna,…