Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
pelegrí | pelegrina
Religió
Persona que fa per devoció un romiatge a algun santuari, sol o en companyia d’altres.
Antigament anava a peu i duia un vestit particular capa, bordó, carbassa i petxina Hom l’anomena també romeu
gymel
Música
Forma polifònica medieval anglesa, que procedeix per terceres paral·leles.
És una modalitat de l' organum , que es basa en intervals de terceres que evolucionen parallelament Apareix a partir del s XIII, i té similituds amb el fals bordó continental
claviorgue
Música
Instrument musical resultant de la combinació d’un clavicèmbal i un petit orgue.
Dotat d’un o de dos teclats, amb el teclat i les cordes propis del clavicèmbal a la part superior, disposava a la part inferior de dos o tres jocs d’orgue generalment de dimensions reduïdes, com ara un bordó de 8', flautat de 4’ i de 2' A Espanya, seguint la tradició dels jocs partits, podien disposar d’un flautat de mà dreta de 8', un bordó de 4', i un baixó o bé un oboè-regalia, com a llengüetes El funcionament de les manxes per a la provisió d’aire anava a càrrec d’un manxaire, o bé del mateix intèrpret gràcies a un pedal que sobresortia a l’altura del peu dret similar a l’harmònium Els…
destre
Física
Antiga mesura de longitud emprada al Principat de Catalunya que consta de 12 pams, dits pams de destre, cadascun dels quals és dividit en 12 minuts, i cada minut, en 12 línies.
Equival a 9/5 de la cana de Barcelona, o sia, 2,796 m És de tradició que és representat pel bordó arrodonit de l’aresta de la dreta de la façana de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona, arran del carrer del Bisbe
Curt Ediciones
Editorial
Esport general
Grup de premsa editor de revistes amb seu a Barcelona i Madrid.
Fundat l’any 1980, publica diverses revistes de temes nàutics com Regata , Embarcaciones Neumáticas , Pesca a Bordo , Skipper i Superyates y Marinas , i edicions especials com la revista A tota vela de la Federació Catalana de Vela, la memòria anual de la Federació Espanyola de Vela o la revista oficial de la Copa del Rei de vela
gran joc
Música
Registració originària de l’orgue francès (grand-jeu) que, en el seu període clàssic, consisteix en jocs de llengüeteria, bordons o flautes amb totes les seves mutacions, prestant de 4’ i els nasards.
De gran contrast amb el plein-jeu joc ple, era la registració preferida de molts compositors en les seves fugues En l’harmònium francès, és l’agrupament dels jocs 1 a 4 en les dues mans Cor respon generalment als jocs de flauta 8', clarinet 16', pifre 4’ i oboè 8’ de la mà dreta, i corn anglès 8', bordó 16', clarí 4’ i fagot 8’ de la mà esquerra
carilló
Música
En l’orgue, joc de mixtura de la família de les flautes semblant al de la corneta, i quasi sense represes, llevat de la tercera filera (represa).
Està format per tres rengles de tubs amb combinacions diverses 2 2/3’ + 1 3/5’ + 1/2’ o 1', o bé 1 3/5’ + 1 1/3’ + 1/7', o bé 4’ + 1 3/5’ + 1', i també 4’ + 1’ + 2/5' El seu timbre pretén imitar el so de les campanes petites És propi de l’orgue del segle XIX, particularment l’italià Es toca en staccato afegint-li un bordó ample de 8’ com a base Cal no confondre’l amb el joc de campanes
Guillem Monjo
Música
Teòric musical italià actiu al final del segle XV.
No se’n coneix cap dada biogràfica Escriví el tractat De preceptis artis musicae , on es parla de la notació del seu temps i s’expliquen diverses tècniques musicals, especialment les que fan referència al contrapunt improvisat En aquesta obra, conservada en una única còpia manuscrita, descriu les tècniques del gymel i del fals bordó anglesos donant a entendre que aquestes eren unes pràctiques desconegudes al continent, tot i destacar la proximitat amb el falsobordone italià
fillol

Fillol de la cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels bordons petits de la cornamusa.
Al costat de la trompa principal i fixats al braguer, en moltes cornamuses hi ha petits tubs que proporcionen un so fix en vibrar amb una canya senzilla Solen estar afinats a la cinquena o a l’octava del bordó, o a ambdues si n’hi ha dos En alguns instruments actuals, com en les xeremies mallorquines, estan segats i no sonen, però es mantenen com a ornaments tradicionals, com a testimoni dels seus instruments antecessors