Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Cornèlia
Història
Gens
o orde gentilici de l’antiga Roma del qual sorgiren diverses branques (n’és una de les més conegudes i importants la dels Escipió).
Era d’origen patrici, però també hi hagué branques d’origen plebeu, com la dels Balb
ginebre

Branques de ginebre amb gàlbuls
Ronja Addams-Moring (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre dioic, de la família de les cupressàcies, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior.
Les llavors i la polpa que les envolta formen l’anomenat ginebró , emprat en la fabricació de licors N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot a la muntanya mitjana
braquiació
Mastologia
Tipus de locomoció, característica dels simis arborícoles (cèbids, hilobàtids, pòngids), que consisteix a desplaçar-se pels arbres agafant-se amb les mans a les branques tot penjant i gronxant-ne el cos.
La braquiació comporta un allargament desmesurat de les extremitats anteriors i dels dits de les mans, llevat el polze, que s’adapten a agafar-se fortament a les branques
forca

Forques de fusta (esquerra) i de ferro (dreta)
© Fototeca.cat
Agronomia
Pal amb dues o més puntes o branques en un cap que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar garbes i carregar-les, etc.
Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent
arbre

Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
ramulla
Conjunt de branques primes.
bonsai
bonsai
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques el menys voluminosos possible.
Documentat des del començament del segle XIV a la Xina, poc temps després passà a l’arxipèlag del Japó, i allà es combinaren les dues formes de cultiu que aprengueren dels xinesos la imitació de la natura i les formes harmonioses no fou fins al segle XIX que arribà a Occident No hi ha cap espècie d’arbre que no pugui ésser objecte del bonsai si les seves arrels es poden posar en un test i el seu tronc es pot anar podant repetidament El resultat d’aquest tractament no és el mateix per als fruits, flors i fulles ja que no s’enriqueixen tan de pressa com el tronc i les branques Hom…
forsítia
Botànica
Nom de diverses espècies de Forsythia, de la família de les oleàcies, petit gènere originari d’Àsia que inclou arbusts caducifolis molt rústics cultivats als jardins europeus per l’espectacularitat de la seva florida.
Les branques són dretes o arquejades i tenen una escorça característica de color groc-verdós amb lenticelles molt marcades les fulles són oposades, de color verd fosc i de marge dentat Les flors són grans, molt vistoses, de color groc fosc i apareixen de manera molt abundant per totes les branques des del final de l’hivern fins a la primavera, abans de les fulles Les flors surten en branques de l’any anterior, per la qual cosa cal podar aquests arbusts després de la floració Són espècies molt fortes, que prefereixen situacions assolellades i que aguanten…
branca
Botànica
Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o tija de les plantes.
En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons
lampadari
Suport ornamental terminat amb branques portallànties.