Resultats de la cerca

Fou un dels principals representants del surrealisme i director, amb Pierre Naville, de la revista La révolution surréaliste És autor dels reculls poètics Immortelle maladie 1929, Je sublime 1936 i dels contes La brebis galante 1924 Estigué casat amb la pintora  Remei Varo i Uranga

Escriví novelles realistes i humorístiques Écrit sur l’eau 1908 premi Goncourt, Voyage d’un sédentaire 1918, L’ombre et l’amour 1925 Publicà també reculls de poesies Les reflets et les souvenirs , 1904

Viatger incansable fou metge de la Marina, residí llargament a la Polinèsia i a la Xina, fet que és palès en l’exotisme de certs reculls poètics, com Stèles 1912 i Peintures 1916, proses poètiques La seva obra influí sobre PClaudel i Saint-John Perse

Després del retorn de S Caboto de l’Amèrica septentrional, comandà una expedició en cerca d’un pas al NW vers les Índies Salpà amb la nau Dalphine l’any 1523, i arribà a la costa septentrional americana 1524, que explorà des del cap Fear probablement fins al Cap Bretó, a Nova Escòcia Dirigí una altra expedició el 1528 vers l’Amèrica Central, potser cap al Brasil, de la qual no tornà Segons la tradició, fou mort i devorat pels indígenes

La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35‰ La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern

Generalment és composta d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments S'oposa a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc El terme, del francès dolmen , està documentat per primera vegada el 1868 Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol  ‘taula’ i men ‘pedra’, o potser del còrnic tolmên ‘forat de pedra’, per les enormes roques foradades de Cornualla Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula taula dels Lladres , del Port de la Selva, caixa, arca , etc

Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir

La primera originalitat de la música bretona consisteix en el seu sistema modal Utilitza tretze modes diferents, alguns d’anàlegs als antics modes grecs, bé que no en procedeixen, més els modes major i menor Les melodies vocals antigues, cançons i càntics, ofereixen els exemples més concloents d’aquest sistema Louis Albert Bourgault Ducoudray 1840-1910 féu en aquest camp investigacions decisives La cançó popular, sigui balada històrica, cançó d’amor o de dansa, ha tingut sempre un lloc d’excepció a Bretanya, i s’ha modernitzat amb cantants compositors molt apreciats Cada vegada hi ha més…

Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden

Fins al s XVI posseí el vescomtat de Rohan i en destacaren Joan I 1352-96, que n'augmentà el poder, i Joan II 1462-1516, el qual es casà amb Maria de Bretanya, filla menor del duc bretó Francesc II En morir llur fill Jacob 1527, el títol i els béns de la família passaren a la branca menor dels Gié, que abraçà el protestantisme i assolí la dignitat ducal Sobresortí el duc Henri Rohan , líder dels hugonots francesos El gendre d’aquest, Henri, esdevingué duc de Rohan-Chabot 1648 Dividit el llinatge en diverses branques, el príncep i cardenal Louis René Édouard Rohan pertangué a la de Rohan-…