Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la collecció “Analecta Selvatana” Els seus llibres, d’erudició estricta o de divulgació, passen de cinquanta títols, ultra els extensos treballs erudits en revistes Se'n destaquen Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat Claret i l’arquebisbat de Tarragona 1949, Margarida de Prades 1960, El llibre de Valldossera 1968, Santes Creus de l’exclaustració ençà 1972, El senyoriu de Santes Creus 1973, Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació 1977, Ventura Gassol…
Bernat de Mur
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic i jurista.
El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya Fou nomenat bisbe de Vic el 1244 Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent Bages, i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages els límits de llurs drets d’exempció S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic Celebrà un important sínode diocesà 1252, i abans havia…
Francesc Hernández i Sanz
Disseny i arts gràfiques
Historiografia
Historiador i dibuixant.
Collaborà a La Ilustración Hispanoamericana , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , etc, i fou catedràtic de dibuix de l’institut de Maó 1894-1940 Director de l’Arxiu Històric de Maó del 1910 al 1943, procedí a la seva ordenació, com també a la del d’Alaior, del qual publicà una extensa monografia Del 1898 al 1934 fou editor i director de la Revista de Menorca , on publicà diverses monografies sobre arqueologia, història, literatura i biografies relacionades amb Menorca Una Sociedad de Cultura establecida en Mahón durante la segunda mitad del siglo XVIII, La colonia griega…
Joan Roig
Escultura
Escultor.
Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’escultors amb un…
Primitiu Pardàs i Font
Música
Compositor i organista.
Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental del Palau de…
,
Pere Costa i Cases
Façana de la seu de Girona, obra de Pere Costa i Cases
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Heràldica
Escultor, arquitecte i heraldista.
Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el retaule major…
col·legiata d’Àger
Col·legiata dedicada a sant Pere, situada sobre la vila d’Àger (Noguera), dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes.
Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no feu efectiva la donació Sant Pere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida, al segle XII…
les Useres
Les Useres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat a l’E de la comarca, a la zona de contacte amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat.
El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc Al secà hi ha…
Francesc Hernàndez i Sanz
Literatura catalana
Erudit i editor.
Vida i obra Personalitat destacada de la cultura menorquina dels primers decennis del s XX, abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca A través de la “Revista de Menorca”, de què fou director des del 1898 fins a la guerra civil i que convertí en òrgan de l’Ateneu de Maó el 1906, interpretà amb rigor documents i textos cabdals per a la història teatral menorquina estudià l’activitat teatral de la burgesia maonesa al llarg del s XIX i edità la Presa de Menorca 1930, la peça dramàtica més antiga de l’illa, i la Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro 1931,…
Olesa

Armes dels Olesa
Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originari, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.
Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de Bernat d’Olesa i Torrebadal…