Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
Viseà
Geologia
Estatge del Carbonífer inferior, situat per sobre del Tournaisià i per sota del Namurià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries de Visé Bèlgica
Santonià
Geologia
Quart estatge del Cretaci superior, situat damunt el Coniacià i sota el Campanià.
L’estratotip és a les calcàries de Saintes França
violeta roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors grogues, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en llegum lomentaci, sinuosos.
És endèmica de les Illes Balears, on habita roques calcàries
margocalcària
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica i carbonatada o de precipitació química formada per carbonat de calci (65 a 90%), en forma de marga i calcària, i minerals de l’argila.
És formada per l’alternança de capes calcàries i margues
Toarcià
Geologia
Últim estatge de la part inferior del sistema juràssic, situat per sobre del Pliensbaquià i per sota de l’Aalenià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries margoses de Thouars França
falguereta
Botànica
Planta perenne, de la família de les polipodiàcies, de rizoma curt i fibrós, amb fulles de 10 a 20 cm, de contorn lanceolat, de color verd clar, bipinnaticompostes amb els sorus al costat dels nervis medials.
Es fa en clivelles de penyes, parets, etc, calcàries i humides
Retià
Geologia
Darrer estatge del Triàsic, situat damunt del Norià i sota de l’Hettangià.
L’estratotip és a les llicorelles i calcàries dels Alps Rètics
xatàrdia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 25 cm d’alt, d’arrel llarga i gruixuda, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors d’un groc verdós, arranjades en umbel·les compostes irregulars, i de fruits oblongs i costats.
Es fa en pedrusques calcàries, als Pirineus catalans, d’on és endèmica
Canals
Despoblat
Despoblat del municipi de Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a 1.425 m alt., al vessant septentrional del Moixeró, vora l’antic camí ral del Pendís.
Sota el poble hi ha un espadat de calcàries d’aspecte basàltic
L’estructuració bètico-balear a partir del Miocè superior
Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…