Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
tetrahidrofuran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura.
És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que…
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les…
reactiu segrestant
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.
Els agents segrestants són reactius quelants i troben aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa EDTA tetrasodi, oxina Pel que fa a la química orgànica, i en particular a la síntesi, s’han desenvolupat en els darrers anys diversos polièters macrocíclics, anomenats èters corona , així com una varietat d’estructures policícliques amb pont comú, anomenades criptands , els quals, en segrestar els ions metàllics, provoquen un gran augment en la basicitat i la nucleofília de tota una gran varietat de reactius iònics, així com la solubilització de substrats inorgànics en medis…
Richard Alan Lerner
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’anticossos a…
BRET
Química
Tècnica que es basa en la transferència d’energia ressonant (RET) entre un donador bioluminescent i un acceptor fluorescent.
Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga YPF o la proteïna fluorescent verda GPF com a acceptor La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou…
diè
Química
Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula.
Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes 1,2 o 1,3 en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats , com l’1,4-pentadiè CH 2 =CH-CHS 2 -CH=CHS 2 , són generalment similars a les d’un alquè simple Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats , ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de pressa i dóna productes d’…
1
-hexanol
Química
Alcohol alifàtic que hom obté industrialment per hidratació catalítica de l’hexè.
És un líquid transparent que es fon a -16°C i bull a 194°C
nitril
Química
Cadascun dels composts que contenen en la molècula el grup funcional R-C≡N.
Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàllics amb halurs d’alquil, segons la reacció RX + NaCN →RCN + NaX Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic 3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 o per piròlisi L’acció dels àcids i de les…
propergol
Astronàutica
Propulsor químic emprat en un coet.
Bé que etimològicament significa oli o líquid per a aconseguir el treball de propulsió, el terme és aplicat independentment de l’estat d’agregació del propulsor Els propergols poden ésser classificats, segons llur estat, en sòlids, líquids i híbrids Els propergols sòlids poden ésser homogenis, constituïts a base de nitrocellulosa i nitroglicerina, o composts, a base d’un oxidant inorgànic perclorat d’amoni i un aglutinant plàstic que simultàniament actua de combustible Els propergols líquids poden ésser classificats en monergols i diergols Els monergols són líquids susceptibles de…
acrilonitril
Química
Líquid volàtil, tòxic, molt inflamable, que bull a 77,4°C, miscible amb tots els dissolvents orgànics usuals, una mica soluble en aigua.
Es polimeritza en presència de peròxids, i comença per donar un dímer de fórmula NCCH 2 CH 2 C=CH 2 CN És obtingut per diversos procediments, el principal dels quals fou, durant molts anys, l’addició d’àcid cianhídric sobre l’acetilè La reacció té lloc en fase líquida aquosa, a 80-90°C, en presència de clorur de coure I solubilitzat amb clorur amònic Els procediments més moderns utilitzen com a primeres matèries propilè i amoníac La reacció pot ésser feta fent reaccionar a 380° amb MoO 3 com a catalitzador l’amoníac sobre l’acroleïna obtinguda oxidant el propilè, o bé, més directament,…