Resultats de la cerca

Parasita les cireres Pel mes d’abril, les femelles ponen els ous dins les cireres abans de madurar, i al cap de 6-12 dies en neixen les larves Aquestes es nodreixen de la polpa, i després cauen a terra, on es colguen i atenyen l’estat de crisàlide, i resten immòbils fins a la primavera propera o fins a la primavera de dos o tres anys després, en la qual passen a l’estat adult L’adult viu només un mes, amb la qual cosa es tanca el cicle Hom ataca la plaga amb insecticides sistèmics o específics

Parasita, sembla que exclusivament, l’intestí gros i el recte de l’home La femella fecundada pon de 2 000 a 6 000 ous cada dia, els quals són expellits amb els excrements, es desenvolupen —si cauen en terreny humit i càlid—, i, si són ingerits per l’home, són alliberades les larves a l’intestí prim i passen a l’intestí gros, on arriben a la maduresa sexual El cicle té com a mínim una durada d’uns tres mesos Si la infecció és en massa produeix danys greus És cosmopolita, però especialment abundant a les zones càlides

Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola…

‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…

La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres

Els senyals de radar provoquen petits corrents elèctrics a cadascuna d’aquestes tires, la qual cosa provoca l’emissió de senyals de la mateixa freqüència El senyal així emès equival al d’un objecte més gran i provoca la confusió de l’operador radar a més a més, cauen a una velocitat molt petita Són utilitzats per a crear blancs falsos o bé per a confondre els míssils enemics un cop l’avió ha estat detectat pel seu radar Els primers cimbells, utilitzats durant la Segona Guerra Mundial, eren d’alumini Actualment es fabriquen amb fibra de vidre aluminitzada o amb fibra de niló…

El funcionament pot ésser continu o intermitent Hom els classifica en mecànics i no mecànics Els decantadors no mecànics consisteixen en un tanc en forma de con invertit que porta en el fons una vàlvula per a descarregar els fangs Al centre hi ha un conducte de càrrega per on hom alimenta l’aparell Durant el trajecte del centre a la vora, el líquid abandona les partícules sòlides, que cauen i tendeixen a concentrar-se en el fons El líquid ja clar sobreïx per les vores Els decantadors mecànics disposen d’un tanc cilíndric i poc profund Mitjançant l’acció d’uns rascles que giren…

Actualment aquesta espècie, ben diferent de la grua, nia al S de Rússia, des d’on s’estén cap al centre d’Àsia Es troba en una forta regressió i en el decurs del segle passat encara criava a Argèlia, Tunis i Romania, i a la península Ibèrica era un migrador regular Als Països Catalans solament es coneixen 3 captures a Mallorca un exemplar caçat a Santa Ponça el 1718 i un altre a l’albufera d’Alcúdia el 1782 tots dos exemplars foren naturalitzats i enviats a Madrid Segons Gil Lletget 1945, durant aquest temps segle XVIII es capturà i naturalitzà un altre individu a l’illa, sense que aquest…

És originari dels cultes animistes del Benín Vodũ era considerat una divinitat o un esperit entre els fols, però entre els esclaus haitians, oficialment catòlics des de la segona meitat del segle XVIII hom els batejava sistemàticament al cap de vuit dies d’arribar, adoptà unes formes sincrètiques, mitjançant la fusió dels esperits d’origen africà amb els sants de l’Església Catòlica Celebració d'un ritual vodú Cada comunitat local té el seu lloc de culte, presidit per un houngan o una mambo, que és alhora sacerdot, guaridor, conseller i protector contra els embruixaments Els voduns hi dansen…

Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la…