Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
Isidre Bonsoms i Sicart
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Bibliòfil i erudit.
Ocupà un lloc de primer ordre en la bibliofília catalana Estudià a Berlín —on començà a formar la seva biblioteca— i, posteriorment, residí a Viena, París i Londres Partint d’una collecció formada per Jaume Andreu, reuní prop de 5000 fullets dels segles XVI al XIX collecció anomenada “Fullets Bonsoms”, entre els quals destaquen els relatius a la guerra dels Segadors i a la de Successió, que el 1910 llegà a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans després Biblioteca de Catalunya El 1915 hi llegà la “Collecció Cervàntica” una de les més completes en edicions originals antigues i…
, ,
guarnicioner
Història
Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.
A Barcelona eren integrats dins la confraria dels esteves freners, dins la qual s’uniren amb els fabricants de selles de muntar, o sellers , el 1725 A València, freners, esperoners i guarnicioners formaven el cinquè braç de la complexa confraria dels armers
Partinobles
Literatura catalana
Versió catalana del roman de cavalleries d’origen francès Partonopeus de Blois (s. XII) traduït a moltes llengües europees.
Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i fins el 1866,…
Bernat de Santaeugènia
Història
Cavaller, governador de Mallorca i col·laborador íntim de Jaume I.
Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta de Mallorca…
Castell de Renau
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora de Bonrepòs i…
Història de l’esforçat cavaller Partinobles
Versió catalana de la novel·la de cavalleries d’origen francès Partinopeus de Blois (sXII), feta sobre una anterior traducció castellana.
La primera edició coneguda és la de Tarragona del 1588 —reproduïda de nou el 1912 per RMiquel i Planas— Malgrat el seu escàs mèrit literari, fou molt editada i coneguda 22 edicions fins el 1866
Lloseta
Vista general de Lloseta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al raiguer de la serra de Tramuntana, que ocupa la vall del torrent de s’Estorell, el qual talla perpendicularment les sèries plegades meridionals de la serralada fins a sortir al raiguer.
La terra no conreada és ocupada per pinedes 103 ha, alzinars 44 ha i garrigues 80 ha L’agricultura el 72,3% del terme és predominantment de secà 835 ha ametllers 465 ha, cereals 139 ha, oliveres 132 ha, garrofers 86 ha i figueres 23 ha El regadiu 35 ha es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en…
posta
Història
Transports
Servei de cavalleries, parades en els camins a intervals convenients, per renovar els cavalls del correu, el tir de les diligències, etc.
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a…
Berenguer de Palou
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1212-41).
Entrà a formar part de la canònica de Barcelona en temps del seu oncle i bisbe homònim Berenguer de Palou 1200-06 Fou consagrat bisbe el 1212 i el mateix any acompanyà el rei Pere I de Catalunya-Aragó a la croada contra els àrabs que acabà amb la victòria de las Navas de Tolosa Gestionà el matrimoni del rei amb una filla del rei de França, que no es pogué realitzar perquè el papa es negà a anullar el matrimoni del rei S’esforçà, d’acord amb unes lletres del papa, a impedir la croada contra els càtars del Llenguadoc, i per això presidí una ambaixada de catalans a París, però els interessos…