Resultats de la cerca

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb…

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en…

Fins al s XVIII aquest terme designava a vegades el menestral industrial, però el seu ús era molt limitat A partir de la divuitena centúria passà a designar l’empresari i propietari de la fàbrica o unitat de producció, i durant un període limitat significava també el tècnic que figurava al capdavant de la indústria Els principals fabricants foren els de la indústria cotonera de les indianes indiana, els quals arribaren a constituir-se en grup social propi, amb llurs organismes representatius Companyia de Filats, 1772 Cos de Fabricants, 1799 Junta i Comissió de Fàbriques, en el…

Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb reforç del…

Fou president de Lo Rat Penat 1932-35, degà del Centre de Cultura Valenciana —on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia— i un dels signataris de l’Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana 1932 A la postguerra fundà l’editorial Sicània 1955, la revista literària “Sicània” 1958-59 i la collecció de narrativa valenciana breu “Nostres Faulelles” 1961-66 Interessat en la bibliofília, creà una important biblioteca particular especialitzada en qüestions valencianes Publicà nombrosos treballs sobre arqueologia, paleontologia lingüística, toponímia i valencianisme És autor…

Resident a Barcelona des de mitjan dècada de 1870, ingressà com a professor al gimnàs Tolosa, que dirigí al final de la centúria Fou el primer professor de gimnàstica sueca de Catalunya El 1898 organitzà la primera cursa en ruta de Catalunya, que anà de Barcelona a Sarrià El 1899 fundà el primer club de futbol de Barcelona, el Català Sport Club, i en fou el primer president El 1904 fundà el Gimnàs Vila i continuà promocionant la cultura física, l’atletisme, la lluita grecoromana, l’esgrima i la boxa També fou soci del Centre Excursionista de Catalunya durant més de quaranta anys…

L’antic castell de les Paüls era situat al capdamunt de la vila del mateix nom, la qual s’emplaça a 1 431 m d’altitud a la capçalera de l’Isàvena El lloc i el castell de les Paüls no apareixen en la documentació fins a mitjan segle XIII A la fi d’aquesta mateixa centúria, concretament l’any 1291, consta que el castell i el poble de les Paüls eren propietat alodial de Gombau V de Benavent, juntament amb altres nuclis de la rodalia, com Alins d’Isàvena A l’inici del segle XIV, un Ramon de Paüls, potser castlà de la fortalesa, gaudí de l’estima reial car s’han conservat diversos…

La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic El 1414, gràcies al llegat del mercader barceloní Bertran Nicolau, s’hi fundà el…

Situada a la riba del canal homònim, prop de la frontera belga, està unida al N amb el nucli de Tourcoing, formant part ambdues d’una conurbació amb Lilla Centre industrial, sobretot tèxtil, tant de fibres naturals com artificials, amb predomini de la llana La preponderància industrial domina el paisatge urbà, en el qual les xemeneies i les parets de maó roig de les fàbriques dominen arreu, sobretot en els barris de La Croix, Wattrelos i Lannoy Només al S del nucli urbà hom ha installat un petit barri residencial benestant, aprofitant el relleu d’un petit pujol sector de Ham Senyoria al s XI…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir de Sant Martí del Canigó 1001, aporta algunes dades sobre el seu fundador, el comte Guifré de Cerdanya 988 – 1035, germà del cèlebre abat Oliba de Ripoll, i anota la durada del govern de cadascun dels seus abats fins a la fi del s xii Es pot deduir que es redactà en aquesta centúria, prenent com a base la documentació fundacional del monestir i el seu necrologi Aquest cronicó és una obra històrica d’interès local realitzada per un centre monàstic indubtablement influït pels cenobis de Cuixà i Ripoll, però…