Resultats de la cerca

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis ordinis El…

Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus…

Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los…

Ardiaca de Magalona El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus…

Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de…

A més del seu interès pel fet de ser l’únic testimoni d’arquitectura cistercenca conservat a la Catalunya Vella, on la implantació de fundacions monàstiques tradicionals era nombrosa, el monestir de Cadins exemplifica en un mateix espai el trànsit del romànic epigonal cap a les innovacions de l’arquitectura gòtica Situat a poca distància de la població altempordanesa de Cabanes, d’aquest monestir –el segon més antic a Catalunya de la branca femenina de l’orde– només es conserven l’església i algunes restes esparses Façana lateral sud, reforçada per contraforts que assenyalen el pas cap al…

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la Real ocupà…

Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…

Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671 Era doctor en arts i teologia, fou rector del collegi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona El 1705 residí a Aragó, on fou lector al collegi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 A desgrat d’ésser un xic ampullós fou bon administrador i restablí alguns detalls de la vida cistercenca Feu obres al priorat del…