Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
DDT

DDT
Química
Sigla del diclorodifeniltricloroetà, insecticida de contacte, descobert l’any 1874, que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós.
Té el punt de fusió entre 108,5-109ºC Es presenta en forma de pólvores blanques insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics La dosi oral letal és 500 mg per kg de pes Malgrat la seva eficàcia, el DDT pertany al grup dels compostos orgànics persistents i, com a tal, ha estat inclòs en la llista dels 12 pesticides restringits, pel que fa a l’ús i la producció, que els països europeus elaboraren en els acords d’Estocolm del 2001 Tot i això, es continua utilitzant en països africans per tal de contenir el mosquit anòfel, vector de la malària
hexaclorofè
Farmàcia
Antisèptic obtingut per condensació de dos mols de 2,4,5-triclorofenol amb un mol de formaldehid en presència d’àcid sulfúric concentrat.
És emprat com a desinfectant i en l’obtenció de sabó germicida
acetona-cloroform
Química
Fàcilment sublimable, fa olor de càmfora i es fon a 97°C.
És poc soluble en aigua freda, però soluble en els dissolvents orgànics dóna un hemihidrat que es fon a 78°C Hom l’obté per acció de l’hidròxid de potassi sobre una mescla de cloroform i acetona Fou utilitzat en medicina com a sedant, hipnòtic, anestèsic local i antisèptic L’ús prolongat pot causar habituació Té aplicacions com a plastificant d’èters i èsters cellulòsics i com a conservatiu de solucions orgàniques
captà
Fitopatologia
Compost orgànic els cristalls del qual es fonen a 172-173°C.
És emprat com a bacteriostàtic en el sabó, com a fungicida en agricultura, en tèxtils, en pintures i en plàstics La seva ingestió produeix vòmits i diarrea
arsfenamina

Arsfenamina
©
Farmàcia
Química
Derivat organoarsenical conegut també com a arsenobenzol i originàriament patentat com a salvarsan
.
Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics
dioxina

Dioxina
Química
Compost altament tòxic (10.000 vegades més que el cianur) estable, insoluble, no degradable per l’acció dels bacteris.
La seva fórmula química és C 12 H 4 Cl 4 O 2 i el punt de fusió dels cristalls és de 320-325ºC Penetra fàcilment a les cèllules i hi roman molt de temps Quan es troba en suspensió en l’aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell formació d’èczemes i de plaques amb punts blancs característics Pertorba d’una forma considerable el fetge dels animals i la seva acció sobre el sòl i les restes vegetals és persistent durant molt de temps Les dioxines es formen com a subproductes en incineradores de residus urbans, processos industrials que utilitzen clor, motors de…
hidroclorur de quinacrina
Farmàcia
Substància que es presenta com unes pólvores grogues, inodora, amarga, soluble en l’aigua, però poc en alcohol.
És emprada com a antimalàric i coneguda també com a atebrina i antimalarina
cloramfenicol

Cloramfenicol
©
Farmàcia
Química
Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae
o per síntesi orgànica, en la seva estructura.
Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al guariment de les…
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…
mandril
Mandril: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vertebrats, cl mamífers)
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats
, de la família dels cercopitècids, que ateny 1 m de llargada i 50 kg de pes, molt robust i dotat d’una gran força muscular, amb un cap molt gros i visera supraorbital molt marcada.
El musell és allargat, de color negre en les femelles i vermell amb unes protuberàncies cutànies laterals blaves en els mascles El pelatge és llarg i poc dens, d’un color terrós al dors i als flancs, groguenc al pit i blanquinós al ventre El color de les natges varia amb l’edat i l’estat sexual Habita a les selves de l’Àfrica occidental, amb preferència a la terra ferma, i s’alimenta d’una gran varietat de plantes i de petits animals De costums sedentaris, habita en grups de fins a 50 individus, comandats per un mascle vell D’un caràcter agressiu i irritable, el mandril és també molt valent…