Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Pierre Cardin

Pierre Cardin
Terentiyeva (CC BY-SA 4.0)
Indumentària
Modista francès d’origen italià.
Treballà en diferents cases d’alta costura parisenca Dissenyà el vestuari del film de J Cocteau La Belle et la Bête 1946 i el 1950 obrí una casa de vestits de teatre El 1952 presentà la seva primera collecció d’alta costura Conreà el disseny de moda masculina des del 1957 i el prêt-à-porter des del 1959 Concedí llicències per a la creació seriada dels seus dissenys propis o els del seu equip, cosa que li permeté l’abast mundial en la difusió de les seves creacions i la formació d’un gran imperi comercial en el qual tenien cabuda el vestit, els complements, les joies i l’…
Amedeo Modigliani
Jacques Lipchitz i la seva dona , d’Amedeo Modigliani
© Corel Professional Photos
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià, d’origen sefardita per part de mare.
Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i creà un estil…
Fedra
Mitologia
Literatura
Música
Heroïna grega, filla de Minos i muller de Teseu.
S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses—, sobre la…
Virgil Thomson
Música
Compositor i crític nord-americà.
Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de…
Lindsay Kemp
Dansa i ball
Ballarí, mim, coreògraf, director teatral i actor anglès.
Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les seves referències…
Vicenç Llorca i Berrocal
Literatura catalana
Escriptor.
Biografia Llicenciat en filologia catalana, parallelament a la seva activitat d’escriptor ha ocupat nombrosos càrrecs en el món de la cultura secretari general de l’ Associació d ’ Escriptors en Llengua Catalana 1991-96, membre de la Junta del Congrés d’Escriptors Europeus 1994-96, director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, i cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural 2000-04 Obra Poesia Poeta reconegut, ha publicat els reculls següents La pèrdua 1987 Places de mans premi Salvador Espriu 1988 L’amic desert…
,
Frederic Amat i Espasa
Cinematografia
Artista plàstic i director.
Vida Cursà estudis d’arquitectura, pintura i escenografia i ha desenvolupat un estil propi, per mitjà del conreu de diferents arts –dibuix, pintura, obra gràfica, illustració de llibres, ceràmica, escultura, escenografia i també fotografia i cinema– Ha collaborat en espectacles de dansa i música, i en l’àmbit teatral i el literari Ha treballat amb creadors com Cesc Gelabert, Carles Santos i Vicenç Altaió, i per al Teatre Lliure Fou l’autor de l’ambientació i l’escenografia dels quatre episodis del llargmetratge Pastel de sangre 1971, Emilio Martínez-Lázaro, Jaime Chávarri, Josep Maria Vallès…
Julio Cortázar
Literatura
Escriptor argentí.
Professor de literatura a l’Argentina, el 1951 es traslladà a París on fou traductor de la UNESCO i el 1981 obtingué la nacionalitat francesa La seva obra es caracteritza per la recerca constant d’un llenguatge propi, amb un humor subtil i destructiu Reflecteix la problemàtica de l’home americà alhora que l’extrapola a un pla universal Fou influït per JL Borges, H Quiroga, J Cocteau i A Jarry, entre d’altres autors de la literatura fantàstica, amb els quals comparteix l’ús de l’humor com a eina d’investigació En poesia escriví Presencia 1948, Los reyes 1948, poema dramàtic, i…
Josep Maria Miró i Coromina

Josep Maria Miró i Coromina
© TNC / David Ruano
Teatre
Dramaturg i director teatral.
Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007, La dona i el debutant premi Teatre Principal 2008, La gran nit de Lurdes G 2008, premi Lluís Solà i Sala, Una història explicada del revés, o no 2009, La dona que perdia tots els avions premi Born 2009, Gang Bang estrenada al…
Lucia Bosè
Cinematografia
Nom amb el qual fou coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Lucia Borloni.
El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis La signora senza camelie , d’Antonioni 1953 Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani Satyricon 1969, de Federico Fellini Metello 1970, de Mauro Bolognini La colonna infame 1972, de Nelo Risi…