Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
teorema de Bonnet
Matemàtiques
Teorema segons el qual els coeficients de les formes fonamentals d’una superfície determinen localment la parametrització de la superfície, llevat de composició amb transformacions ortogonals pròpies i translacions.
Concretament, si E , F , G , e , f , g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2 , amb E > 0, G > 0 i EG – F 2 > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada q ∈ V existeix un entorn U ⊂ V de q i un difeomorfisme x U → x U ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x U ⊂ ℝ 3 té E , F , G , e , f , g per coeficients en les seves formes fonamentals Amés, si U és connex i x’ U → x’ U ⊂ ℝ 3 és un altre difeomorfisme que satisfà les mateixes condicions, aleshores existeix una translació T i una…
Luca Pacioli
Matemàtiques
Matemàtic italià, conegut també com Luca di Borgo
.
Ingressà a l’orde franciscà entre el 1470 i el 1477 i fou professor a Perusa, Nàpols, Roma, Milà, Florència, Pisa, Bolonya i Venècia La seva obra principal, Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalità 1494, és el primer tractat general d’aritmètica i àlgebra imprès A més de presentar els elements de l’àlgebra i dedicar alguns capítols a qüestions de matemàtiques pràctiques canvi de moneda, mesures i unitats de mesura, etc, tracta de l’aritmètica comercial hom considera que aquest és el primer text en què s’expliquen les regles de la compatibilitat per partida…
euparèunia
Compatibilitat sexual que permet un coit satisfactori a tots dos participants.
Arminius
Cristianisme
Nom amb què és conegut el teòleg protestant holandès Jakob Hermann.
Estudià a Rotterdam, Leiden, Coïmbra, Pàdua i Roma Tornà a Holanda i fou ordenat de pastor Començà a apartar-se de la doctrina calvinista estudiant l’epístola als Romans, i entaulà polèmiques que li valgueren d’ésser titllat de pelagià i socinià Les seves doctrines, sistematitzades en la Reexposició 1610, contenen, entre d’altres, l’afirmació de la compatibilitat entre la sobirania de Déu i la llibertat de l’home i l’afirmació que Jesucrist morí per a tots els homes i no pas només per als elegits La tensió dels arminians amb l’església oficial prengué un caire polític quan foren…
supercorda
Física
Objecte teòric, que hom ha presentat en la forma d’un objecte unidimensional, extremament petit, a partir del qual ha estat ideada la teoria de les supercordes, una de les teories d’unificació d’interaccions (interacció, partícula).
Les supercordes i les teories que les empren intenten aconseguir la compatibilitat entre la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat la idea és assolir una descripció quàntica de la gravitació, amb la qual cosa es podria arribar a la unificació matemàtica dels quatre tipus fonamentals d’interacció Per a fer-ho, hom descriu uns objectes unidimensionals semblants a cordes, que poden ésser obertes o tancades Les supercordes permeten definir un tipus de supersimetria que relaciona els dos tipus de partícules fonamentals, els fermions i els bosons La teoria necessita, però, que…
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre…
Ramon Masnou i Boixeda
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels darrers…
cambra anecoica
Electroacústica
Sala tancada d’interferències exteriors, amb les parets, terra i sostre dissenyats per absorbir les ones i evitar-ne la seva reflexió; d’aquesta manera s’aconsegueix una cambra no reverberant que reprodueix la propagació d’ones en condicions d’espai lliure.
Les cambres anecoiques acústiques tenen les parets dissenyades per a absorbir les ones sonores i s’utilitzen per a caracteritzar dispositius d’àudio i en estudis d’enregistrament Les cambres anecoiques de radiofreqüència absorbeixen les ones electromagnètiques S’utilitzen habitualment per a la caracterització d’antenes i en assaigs de compatibilitat electromagnètica En ocasions només el sostre i les parets són absorbents, però no el terra En aquest cas s’anomenen cambres semianecoiques Atès que el fenomen de la reverberació va associat a la presència de superfícies reflectores, la cambra…
Universal Serial Bus
Bus en sèrie universal, que proveeix un estàndard de bus sèrie per a connectar dispositius a un ordinador.
El port USB fou desenvolupat per Compaq, IBM, DEC, Intel, Microsoft, MEC i Northern Telecom, i pot arribar a velocitats de transferència de dades de fins a 12 MB per segon Un sistema USB té un disseny asimètric format per un sol servidor i múltiples dispositius connectats a una estructura d’arbre mitjançant concentradors especials Es poden connectar fins a 127 dispositius a un sol servidor, tenint en compte que els concentradors hi són inclosos L’estàndard inclou la transmissió d’energia elèctrica al dispositiu connectat L’USB pot connectar perifèrics com ara ratolins, teclats, impressores,…
American Standard Code for Information Interchange
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a representar tots els caràcters alfanumèrics, signes de puntuació i altres caràcters de control, per mitjà de 8 dígits binaris.
Inicialment estava basat en l’alfabet anglès i les lletres tan sols es representaven en majúscules el 1967 s’hi inclogueren les minúscules i es redefiniren diversos codis de control Originàriament utilitzava 7 bits per caràcter Actualment és emprat en pràcticament tots els sistemes informàtics per a la representació de textos, normalment en forma d’alguna extensió a 8 bits del codi original per incorporar lletres característiques d’altres llengües diferents de l’anglès En els ordinadors s’ha generalitzat l’ús del codi ASCII de 8 bits, que, de fet, és un amplicaió de l’ASCII de 7 bits,…