Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Josep Domènec Costa i Borràs
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou concordat amb…
Manuel Jorba i Jorba
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i erudit de la literatura catalana.
Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…
,
Gerardo Diego y Cendoya

Oscar Esplà,entre Gerardo Diego i Federico García Lorca
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta castellà.
El seu primer llibre Romancero de la novia 1920, acusà influències de Juan Ramón Jiménez i d’Enrique Menéndez Pelayo A Madrid s’incorporà al moviment ultraista i escriví a la revista “Grecia” també collaborà a “Ultra” d’Oviedo Més tard s’adherí al creacionisme Fruit d’aquesta etapa són Imagen 1922, Manual de Espumas 1924, Fábula de Equis y Zeda homenatge a Góngora, 1927, Limbo i Poemas adrede 1932 edició completa el 1943 Són també d’aquesta època els primers versos neopopularistes a la manera d’Alberti i García Lorca, i les primeres obres de retorn al realisme Versos humanos , 1925 Soria,…
Santos Juliá Díaz
Historiografia
Sociòleg i historiador castellà.
Doctor en ciències polítiques i sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, amplià estudis becat a la Universitat de Stanford i al St Anthony’s College d’Oxford Professor de ciències polítiques i sociologia a la UNED des del 1979, el 1989 en fou nomenat catedràtic i director del Departament d’Història Social i del Pensament Polític, on continuà com a emèrit després de la jubilació Destacà pels estudis sobre l’esquerra espanyola dels anys de la República, el PSOE, l’antifranquisme i la Transició Entre les seves publicacions sobresurten La izquierda del PSOE, 1935-1936 1977 Madrid,…
Vicent Venceslau Querol i Campos
Vicent Venceslau Querol i Campos
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia 1858, El Miguelete 1856, Las Bellas Artes 1858, La Opinión 1860-66, Las Provincias i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1874-…
,
Rafael Marquina i Angulo
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític teatral i traductor.
Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad 1906, La Veu de Catalunya i El Imperial de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia 1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle, i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…
,
Josep Elies
Música
Organista i compositor català.
Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també estudià amb…
Antonio Machado Ruiz
Literatura
Poeta andalús.
Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a publicar a les…
Josep Elies
Música
Compositor i organista.
Vida i obra Fou deixeble de l’escola de Cabanilles cap al 1690 El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i el 1715 organista a perpetuïtat de l’església dels Sants Just i Pastor, també de Barcelona Renuncià a aquest càrrec per exercir-lo al convent de Las Descalzas Reales de Madrid Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se prevere, condició necessària per a exercir Les seves obres per a orgue s’han conservat gràcies al manuscrit del seu deixeble Antoni Català, llicenciat en orgue, amb el títol Música de órgano del Sr Joseph Elias 1717, que comprèn…
literatura guatemalenca
Literatura
Literatura desenvolupada a Guatemala.
Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg Manuel Galich, els…