Resultats de la cerca
Es mostren 584 resultats
hidrofluorocarbur
Química
Compost format per hidrogen, fluor i carboni.
No perjudica l’ ozonosfera perquè no conté clor, motiu pel qual fou introduït pel Protocol de Mont-real 1987 com a substitut del clorofluorocarbur CFC i l’hidroclorofluorocarbur, però com aquests també és un potent gas d’ efecte hivernacle Per aquest motiu, en una versió revisada, l’any 2016 el Protocol de Mont-real n’impulsà la substitució gradual per altres compostos
semicorxera
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la corxera, al doble de la fusa i a la setzena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/16 La pausa de semicorxera s’indica amb el signe ww Als compassos simples de denominador 4 constitueix la divisió del temps en quatre parts iguals, la qual cosa dona lloc a una sèrie de fórmules rítmiques molt freqüents Als compassos compostos de denominador 8, cada temps és format per sis figures
quadrada
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent al doble de la rodona, a quatre blanques i a vuit negres.
Tot i ser la figura de més valor, no es pren com a unitat i no té representació a l’indicador mètric El seu ús és, actualment, poc freqüent El seu valor en restringeix la utilització als compassos 4/2, 2/1, 3/1 i 4/1 i els seus corresponents compostos, 12/4, 6/2, 9/2 i 12/2, si la figura porta punt La pausa de quadrada s’indica amb el signe =ww
lligant
Construcció i obres públiques
Química
Aglomerant utilitzat per a unir el material granular d’un conglomerat i convertir-lo, en endurir-se, en una massa sòlida de reologia pròpia.
Entre els lligants utilitzats en construcció i obres públiques, hi ha els lligants hidràulics , que actuen principalment per hidròlisi o per reaccions químiques ciment portland, calç, etc, els quals solen donar productes bastant rígids de ruptura fràgil, i els lligants bituminosos , en els quals l’enduriment és produït per reducció de temperatura, evaporació o trencament del solvent d’un producte bituminós, els quals solen donar materials compostos de relativa flexibilitat i ruptura plàstica
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
Consum d’alcohol
Sota la denominació genèrica d’alcohols hom fa referència a una sèrie de compostos orgànics, de molt diverses característiques fisicoquímiques, que resulten de substituir un o més àtoms d’hidrogen de certs hidrocarburs per un o més grups hidroxílics OH així, doncs, són nombrosos els alcohols existents Tanmateix, l’ús ha fet que popularment s’anomeni alcohol, a seques, a un d’aquests compostos en concret, l’alcohol etílic o etanol, la fórmula química del qual és CH 3 CH 2 OH, contingut en les begudes que s’obtenen mitjançant la fermentació i la destillació dels sucres…
coagulació
Química
Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.
Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc
ecdisozous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que comprèn els escalidòfors, els nematodes i els panartròpodes.
Tradicionalment, els bilaterals s’han dividit en protostomats i deuterostomats Però estudis de la filogènia molecular d’aquests grups indiquen que els protostomats estan compostos de dos grups els ecdisozous i els lofotrocozous Atès que moltes de les dades morfològiques i genètiques que s’han obtingut darrerament en protostomats provenen de Drosophila melanogaster panartròpode i Caenorhabditis elegans nematode, la inclusió d’aquests dos organismes dins els ecdisozous podria significar que les característiques que comparteixen les dues espècies podrien ésser pròpies dels…
DDT

DDT
Química
Sigla del diclorodifeniltricloroetà, insecticida de contacte, descobert l’any 1874, que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós.
Té el punt de fusió entre 108,5-109ºC Es presenta en forma de pólvores blanques insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics La dosi oral letal és 500 mg per kg de pes Malgrat la seva eficàcia, el DDT pertany al grup dels compostos orgànics persistents i, com a tal, ha estat inclòs en la llista dels 12 pesticides restringits, pel que fa a l’ús i la producció, que els països europeus elaboraren en els acords d’Estocolm del 2001 Tot i això, es continua utilitzant en països africans per tal de contenir el mosquit anòfel, vector de la malària
Jan Baptista Helmont
Filosofia
Medicina
Metge, químic i filòsof flamenc.
Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum Ortus medicinae 1648