Resultats de la cerca

El llogaret d’Agulló, a ponent de la vila d’Àger, just en la partió d’aigües de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, posseïa una torre, avui desapareguda La primera referència històrica sobre Agulló és del 1048 En aquesta data Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger, entre altres béns, de l’església de Santa Maria del Pla amb la seva dominicatura, que afrontava a ponent amb el coll anomenat Agulló En el mateix document es fa donació de dues parellades de terra “ ultra collum de Agulio ” Al segle XII les referències sobre Agulló i la seva torre…

El detingueren el general Louis Berton des Balbes mort el 1796 i el seu fill, el tinent general François Félix Berton des Balbes de Quiers 1748-1820, diputat de la noblesa als estats generals del 1789, el qual s’uní al tercer estat i fou un dels fundadors del Club des Feuillants Esdevingut sospitós, visqué a Espanya, on lluità al costat del seu pare en la reconquesta de Menorca Després de la Restauració, tornà a França i en fou fet par 1815 El seu germà consanguini Louis Antoine Berton des Balbes de Quiers 1775-1832, duc de Crillon i de Maó, fou tinent general de l’exèrcit espanyol i combaté…

Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella  Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic…

La séquia d’Alfarb que pren l’aigua del riu Magre, per la dreta, dins el terme de Real de Montroi i rega, a més, terres de Llombai i la d’Alèdua d’Alginet reguen part de les 457 ha de regadiu la majoria de tarongers que aprofiten, a més, les aigües del subsol extretes a motor El secà garrofers, oliveres, ametllers, farratges, cereals ocupa la major part de la terra, una tercera part destinada a la vinya de moscatell per a l’elaboració de misteles i per al consum en fresc La ramaderia s’ha desenvolupat amb nombroses granges de bestiar porcí i aviram La població, bàsicament agrària, no creix a…

La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet , on hi ha el far de Canet 1904 L’agricultura de regadiu, que ocupa tot el territori, rep l’aigua de la séquia major de Morvedre s equiols de Mardà, de Montíver, regulada per una comunitat de regants, i de nombrosos pous el taronger 312 ha ha esdevingut pràcticament monocultura i ha desplaçat els arrossars de les marjals de la costa L’explotació turística de la costa ha estat força intensa des del 1970 El poble 1 968 h agl 2006, canetaris 11 m alt, a 1,5 km de la costa, fou alqueria islàmica…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà molt aviat, de sempre fou una parròquia independent Segurament fou fundada pels comtes de Barcelona L’any 962 la comtessa Riquilda en el seu testament la llegà a la seu de Vic, però els comtes de Barcelona la varen retenir fins a l’any 993, en què passà definitivament al domini dels bisbes de Vic, per una permuta que els feu el noble Sendred de Gurb Aquest poc abans l’havia comprada als comtes de Barcelona Els bisbes esdevingueren senyors alodials del terme de Sant Boi i hagueren de sostenir diversos plets…

Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres  Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs  Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña  La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes  Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici  Arte visigodo en España , de Pere de Palol  La Universidad de…

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat al S pel…

L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…

Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló, però, la…