Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
proposició concessiva
Gramàtica
Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal (generalment, un obstacle al seu acompliment), però que serveix en definitiva per a afirmar l’asseveració de la principal: encara que sigui car, ho comprarem.
És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent…
Leroy Elridge Cleaver
Política
Activista nord-americà pels drets de les minories negres.
Passà molt temps de la seva joventut a la presó o en institucions tutelades per l’estat, on s’aficionà a la lectura i es convertí en un fervent seguidor de Malcolm X A la meitat dels anys seixanta obtingué la llibertat condicional i es vinculà estretament amb el Black Panther Party, partit d’inspiració comunista i de defensa de la minoria negra El 1968 publicà Soul on Ice , un llibre autobiogràfic considerat un clàssic per la seva denúncia del racisme en la societat nord-americana Aquesta obra el convertí en un líder de la minoria negra del país Després d’un enfrontament amb la…
reflex condicionat
Biologia
Psicologia
Reflex desencadenat per un estímul abans neutre (estímul condicionat) per la seva associació durant un temps determinat amb l’estímul propi del reflex (estímul incondicionat).
Aquest fenomen es pot produir experimentalment, però també espontàniament, a causa de la gran quantitat d’estímuls procedents del medi a què és contínuament sotmès tot organisme viu L’estudi dels reflexos condicionats fou desenvolupat, a partir del 1903, per Ivan Petrovič Pavlov, basant-se sobretot en experiments sobre la secreció de les glàndules salivals en els gossos, i donà lloc a la reflexologia, inaugurada el 1927 per W Bekhterev, el qual denominava reflex d’associació o conjuntiu el reflex condicionat altres, com Richter, n'han dit també reflex psíquic Té una importància particular,…
consegüent
Lògica
En una condicional
, proposició que es dedueix d’una altra anomenada antecedent
.
oració
Gramàtica
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concerta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal).
És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe Pot ésser simple o composta , segons que tingui un o més d’un predicat un verb Les oracions simples , des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal predicat atributives atributiu o de predicat verbal predicat predicatives predicatiu aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa intransitives intransitiu i de verbs d'estat i de verb amb complement o predicació incompleta transitives transitiu —actives actiu o passives…
conjunció
Gramàtica
Categoria gramatical amb funció relacionant.
És una forma invariable que serveix de nexe o lligam entre elements d’una llengua entre diversos mots d’una mateixa frase El teu germà i el meu estudien el mateix curs , o entre dues o més frases distintes Ho va fer perquè ho creia just Quan la conjunció uneix dos o més elements d’una mateixa frase, els coordina sempre Em compraré un llibre o un disc Per contra, quan és lligam entre dues o més proposicions, aleshores té la possibilitat de coordinar-les Ens va explicar la lliçó i ens la va fer discutir o de subordinar l’una a l’altra Vingué per dur-te un missatge Per tant, hi ha dues…
necessitat
Filosofia
Qualitat, estat o condició del que és necessari.
El concepte de necessitat al llarg de la història de la filosofia ha estat entès en molt diversos sentits, segons els quals han estat establerts els més diversos tipus de necessitat com a resultat de la coacció, com a condició del bé i com a impossibilitat que una cosa no sigui com és Aristòtil com a necessitat lògica, física i metafísica, com a necessitat absoluta i condicional hipotètica, com a necessitat formal i material i com a necessitat coactiva i teleològica escolàstica com a necessitat metafísica o absoluta, lògica o matematicogeomètrica, física o hipotètica i moral o…
sil·logisme
Lògica
Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió
.
Objecte d’anàlisi i sistematització pràcticament exhaustives en l’anomenat Òrganon aristotèlic, el sillogisme, l’estudi del qual integra la sillogística , no és l’única possibilitat d’argument deductiu, bé que l’influx d’Aristòtil determinà una identificació exclusiva entre l’un i l’altre, amb la corresponent reacció antisillogística, per exemple, de Descartes Pel que fa a la relació entre les premisses del sillogisme —anomenades respectivament major i menor , pel fet que la primera inclou el predicat P i la segona el subjecte S, que són recollits en la proposició conclusiva—,…
Mario Conde
Economia
Financer gallec, de nom complet Mario Antonio Conde Conde.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, guanyà les oposicions a advocat de l’Estat 1973 El 1977 s’introduí en el món dels negocis en incorporar-se a la direcció dels laboratoris farmacèutics Abelló, i en planificà la venda a la multinacional nord-americana Merckx 1983 Amb els ingressos aconseguits amb aquesta operació adquirí el laboratori Antibióticos, que vengué a la multinacional italiana Montedison 1987 Amb els beneficis d’aquesta segona venda esdevingué, el mateix any, un dels primers accionistes individuals de Banesto , del qual fou nomenat president i conseller delegat El 1993…
Vint-i-tres de febrer
Militar
Denominació amb què hom coneix la rebel·lió militar que tingué lloc a l’Estat espanyol el 23 de febrer de 1981.
Per bé que la disconformitat de determinats sectors de les forces armades amb el desmantellament del franquisme i amb l’evolució democràtica del país es palesà ocasionalment des del 1977, i àdhuc hom havia desarticulat temptatives colpistes concretes “operació Galàxia”, novembre del 1978, sembla que fou al començament del 1980 quan s’inicià el procés conspiratiu que, amb el suport moral i material de la ultradreta civil, tingué com a caps visibles els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i, com a braç executor, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina Intent de…