Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Vicent Rodríguez i Martín
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal…
Capella de Sant Celoni (Barcelona)
Art romànic
Dins el cementiri de l’església de Sant Just i Sant Pastor hi havia hagut una petita capella dedicada a sant Celoni, motiu pel qual al segle XI aquest cementiri es coneixia amb el doble nom indistintament, i segons la tradició era un dels llocs més primitius destinats a enterraments cristians dins la ciutat D’aquesta capella cemeterial han pervingut escasses referències documentals Una d’elles data de l’any 1208, en un capbreu dels béns del degà de la seu barcelonina, segons el qual consta que aquest posseïa algunes cases prop l’església de sancti celedonii l’altra consigna la…
Antoni Jordi
Música
Mestre de capella i compositor català.
Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de Sant Pere de…
Vere Gordon Childe
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg britànic.
Fou professor de la Universitat d’Edimburg i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres Especialista del Neolític i de l’edat del bronze europeus i de l’època del naixement de les grans cultures del Pròxim Orient Es distingí aviat per les seves síntesis, d’un alt nivell tècnic The Dawn of European Civilization 1925, The Danube in Prehistory 1929, The Bronze Age 1935, The prehistoric communities of the British Isles 1946 Li donaren un gran prestigi les síntesis, més breus però més originals i amb més càrrega ideològica Man Makes Himself 1936 traduïda al català el 1967…
Ramon Martí i d’Eixalà

Ramon Martí d’Eixalà
© Fototeca.cat
Filosofia
Història del dret
Jurisconsult i filòsof.
Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana des dels…
Sant Joan de Rosanes (la Garriga)
Art romànic
Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de Torruella, que…
Robert Ranke Graves
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Participà en la Primera Guerra Mundial i fou catedràtic de la Universitat del Caire 1926 El 1930 s’installà a Deià Mallorca, on romangué fins a la mort, amb una interrupció entre el 1936 i el 1946 Escriptor molt prolífic, en la seva narrativa de ficció es basà en temes històrics, amb preferència per l’antiguitat clàssica, que coneixia exhaustivament Entre aquestes obres cal esmentar les novelles I Claudius i Claudius the God —molt conegudes gràcies a una versió televisiva de gran èxit—, Count Belisarius 1938, Homer's Daughter 1955, The Golden Fleece, King Jesus 1946 Com a poeta…
Josep Finestres i de Monsalvo
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Estudià al collegi de Cordelles i es doctorà en dret civil 1715 i es llicencià en cànons a la Universitat de Cervera, institució a la qual es vinculà per sempre n’ocupà diverses càtedres jurídiques i en fou canceller interí el 1743 Dedicà tota la vida a l’ensenyament del dret i a l’estudi de la cultura clàssica Per bé que mantingué correspondència en català amb Ignasi de Dou i en castellà amb G Maians, entre d’altres, la seva llengua de cultura fou el llatí coneixia també el grec Posseïa una formació clàssica impecable i formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia…
Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Polític, advocat i assagista.
Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la governació del 13…
,
audiència territorial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que coneixia principalment de les causes civils en grau d’apel·lació i també dels recursos contenciosos administratius en primera instància.
Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de justícia tribunal