Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Arnulf
Historiografia catalana
Abat del monestir de Santa Maria de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona (954-970).
Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis , encara a…
Auguste Perret
Arquitectura
Arquitecte i enginyer francès.
Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de…
La construcció, motor del cicle expansiu
El sector de la construcció i del PIB als Països Catalans 1996-2006 La construcció ha estat un autèntic revulsiu del creixement econòmic a l’inici del segle XXI De fet, no és possible entendre el creixement econòmic de la dècada 1996-2006 sense tenir en compte aquest sector que ha estat, conjuntament amb el sector exterior, un dels principals protagonistes El 2000, el sector de la construcció als Països Catalans es valorava en 13 861,3 milions d’euros i donava ocupació a 578 600 persones Els anys 1996-2006 van representar un cicle expansiu del sector de la construcció I no tan sols això…
abella

Anthidium manicatum
Bruce Marlin (CC BY-SA 2.5)
Entomologia
Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella pròpiament dita (Apis mellifica).
Algunes d’aquestes abelles en sentit ampli menen vida social Aquest és el cas de diverses espècies de la família dels melipònids, pròpies de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud no tenen fibló i es defensen mitjançant una substància enganxosa que llancen, totes alhora, damunt llurs enemics D’altres són espècies solitàries o gregàries que construeixen nius de tipus molt diversos L' abella de prat gènere Andrena és menuda, de cap negre i cos vellutat cobert d’una pilositat vermellosa, i fabrica un niu on diposita els ous juntament amb l’aliment l' abella fustera gènere Megachile construeix el niu…
Richard Neutra
Arquitectura
Arquitecte austríac que es formà sota la influència d’A.Loos, O.Wagner i F.Ll.Wright.
Després d’uns quants anys de treball a Suïssa, el 1923 passà als EUA De primer treballà per a la gran constructora Holabird and Roche de Chicago, i el 1926 s’ajuntà, a Los Angeles, amb RSchindler i preparà el projecte per al concurs del Palau de les Nacions, el 1927 La casa Lovell o Health House , a Los Angeles 1927-29, significà el tipus característic de la seva obra durant els anys trenta per la tipologia racionalista i un cert contacte amb la natura, que intensificà més endavant per influència japonesa La compenetració amb la psicologia del client, la tipifica la casa Nesbitt…
Iberdrola
Economia
Companyia elèctrica de l’Estat espanyol.
Fou fundada al novembre del 1992 a partir de la fusió de les elèctriques privades Iberduero 1944 i Hidroeléctrica Española 1901 És líder en el mercat liberalitzat de comercialització i segona en el conjunt del sector dins de l’Estat espanyol Té presència internacional, especialment a l’Amèrica Llatina el 1995 adquirí les distribuïdores Electropaz i Elfeo Bolívia el 1996, les hidroelèctriques de Tocopilla i Colbún Xile, i el 1997, la distribuïdora Coelba Brasil El 1999 comprà la nord-americana Energy Works El 2001, les condicions imposades pel Tribunal de Defensa de la Competència impediren…
Helena Cambó i Mallol
Entitats culturals i cíviques
Mecenes.
Filla de Francesc Cambó , quatre anys després de la mort d’aquest 1947 a Buenos Aires es casà amb l’advocat Ramon Guardans , amb el qual tingué catorze fills, un dels quals és l’advocat i editor Francesc Guardans i un altre el polític Ignasi Guardans Dedicada a preservar el llegat del seu pare, juntament amb el seu marit creà la Fundació Institut Cambó , que presidí, on s’integraren la Fundació Bíblica Catalana i la Collecció Bernat Metge Es feu càrrec, així mateix, de la preservació del Llegat Cambó amb una cinquantena de pintures renaixentistes heretades del seu pare, que s’…
Sant Ildefons

Polígon d’habitatges de Sant Ildefons, al municipi de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació dels habitatges…
Josep Maria Cornet i Mas

Josep Maria Cornet i Mas
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Política
Economia
Enginyer industrial i polític.
Titulat enginyer el 1868, treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima, que dirigí des del 1880 fins a la seva mort Projectà, amb Nicolau Tous, els ponts metàllics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses 1871-72 Les seves obres més importants foren els mercats del Born 1874-76, en collaboració amb l’arquitecte Josep Fontserè, i de Sant Antoni 1879-82, amb l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, ambdues a Barcelona Inventà una màquina per al marcatge de les dents de les rodes còniques d’engranatge 1876 El 1808 esdevingué gerent de la nova societat La Constructora…
David
Empresa constructora d’automòbils fundada a Barcelona el 1914 per Josep M. Armangué, que estigué en funcionament fins el 1924.
Produí més d’un miler de vehicles, xifra estimable a l’època Els “David” eren en realitat vehicles intermedis entre la motocicleta i l’automòbil el motor no podia tenir més de 1100 cm 3 de cilindrada i el pes màxim era de 350 kg Ideat pel mateix Armangué a partir d’un bobsleigh amb rodes de bicicleta al qual afegí un motor, mereix esment la transmissió, constituïda per corretges trapezials que li permetien un canvi infinitament variable